clavells i gallecs

Suposo que aquest és un post d’aquells que només es poden fer a la matinada (ja veieu l’hora que és), en què la nostàlgia es fa present. Fa una estona he llegit un comentari de la Lola, que parla de l’edat, del cansament... M’ha recordat una cançó que no sé perquè no vaig afegir al meme. Una cançó ara força oblidada que va iniciar una de les revolucions més romàntiques i més poc cruentes dels darrers temps: mai no hi ha hagut uns tancs tan pacífics pels carrers; després les coses van com van. Una cançó que sonava just un any abans de la mort del dictador i que jo encara conservo en un single que escoltava, sol o en companyia, moltíssimes vegades. L’havia d’haver recordat el mes d’abril, però ... què sé jo.
Et sona Lola? La recordeu, vosaltres? Tu segur que sí, Perejoan.

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade

Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade

Si voleu conèixer l'oblidat autor de la cançó i escoltar-la o baixar-vos-la en versió mp3, cliqueu aquí.

P. S. Se m'acut que aquesta cançó -tanta gaita en la versió que escolteu!- podria servir també per donar una mica d'ànims als votants gallecs, que diuen que tenen una intenció d'abstenció important en les eleccions de demà. Aneu a les urnes, canvieu d'una vegada, ni que sigui per caritat, per donar per fi un descans a aquests senyor vellet (vellot?). No importa qui voteu (una mica sí), però feu-ho: és per vosaltres. Mira que si guanyeu perquè mollts dels vostres veïns han agafat l'autocar per anar a la manifestació antigai de diumenge i s'han oblidat que tenien un deure més important... Tot val.