No m’ho puc treure del cap, necessito compartir-ho per saber si us ha produït el mateix efecte.
Doncs havia acabat jo de dinar i estava mirant pel canal 33 com una serp anava engolint lentament un pobre ratinyol de camp i començava la lenta digestió de l’animaló i es veu que l’escena m’ha fet efecte, perquè quan he tornat a la realitat no hi havia a la pantalla cap bestiola, sinó que en l’escenari del Parlament es trobava Maragall que devia respondre la pregunta d’algun diputat sobre els objectius prioritaris del govern (si m’equivoco, em corregiu, que encara no estava del tot en aquest món).
- Els objectius són tres: educació (pausa i gran expectació), educació (ja es veia venir el tercer objectiu) i educació.
M’he descontrolat. No he pogut parar de riure en una bona estona. Ha passat la tarda i ha arribat la nit, i de tant en tant se m’escapava el riure. Somriures discrets pel carrer, d’aquells que fan pensar la gent que es creuen amb un babau feliç, somriures més lliures i llargs a casa, d’aquells que fan pensar que alguna cosa no em funciona del tot bé.
Educació, educació, educació. Potser no ens enganya i pensava en educació vial, educació vial, educació vial. De vegades els adjectius tenen gran importància.
També és possible que tot això vingués al cas perquè diuen que una comissió d’experts (no s’atreveixen a anomenar-los savis aquí) ha enllestit uns quants centenars -milers?- de mesures, recomanacions, consells, o com es digui, per millorar, o com es digui, l’educació, o com es digui. Caram amb els experts en educació, si que han treballat! M’hi jugo el que vulgueu que les seves conclusions em faran riure una setmana seguida. A veure quan les puc llegir.
I algú encara em preguntarà què és el m’ha fet riure exactament. Si voleu us ho dic, però ja ho hauríeu de saber. O és que no teniu educació? Perdó, volia dir formació. O potser informació?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
molt bo
(i ja no dic res més)
només bon dia i prou
mar
Molt bo, sí. Només una coseta: quan llegeixis el document -sobretot el que afecta el professorat, fet per l'expert, que no savi, Terri- se't congelarà el somriure.
Lola (paraules)
Gràcies mar, ja saps que sempre pots dir el que vulguis.
Tu ho insinues, Lola, el tema és molt complex i té punts de vista molt diferents: empresarials, electorals, socials, des dels pares i mares, des del professorat, des de l'alumnat... No em veig en cor d'intentar tractar totes aquestes perspectives.
Quant al somriure després de la lectura d'en Terri, és possible que se'm quedi congelat, però també puc preveure altres opcions: que em quedi somriure d'idiota després de llegir alguna cosa idiota, o, i aquest m'agradaria més, que em quedi somriure (i riure) de hiena que mossega aquest professorat poc combatiu i molt xerraire per veure si reacciona d'una vegada i para de queixar-se només quan li toquen les seves particularitats, el seu petit clos, sense l'aportació del qual els alumnes, ves per on, no rebran l'educació que cal, etc. A veure quan es queixen d'una manera efectiva pel caos i la improvisació de l'ensenyament. A veure quan comença una vaga general indefinida, perquè no m'atreveixo a dir que caldria tallar molts caps.
La situació és molt més complexa, ja ho sé. Però no puc abastar-ho tot.
Tens tota la raó, Pere. És inabastable i jo ja tinc una edat...En serio, em fatiga i m'entristeix.
Lola (paraules)
No trobarem res que ens faci oblidar edat, fatiga i tristor? Guerra als ...! Encara que sigui a cops de crossa.
Publica un comentari a l'entrada