5.7.05

babèlia

Durant tot l’any, però encara més quan arriba la calor, veig als carrers de prop de casa turistes que es troben momentàniament perduts i consulten els seus mapes i alcen la vista a les plaques que indiquen els noms dels carrers, i una altra vegada al mapa, en un intent de resituar-se i de tornar a agafar el camí que els durà finalment a la Sagrada Família. De vegades, algun d’aquests turistes -o un altre sense plànol-, no satisfet del tot amb les seves pròpies conclusions, atura algun indígena i li demana confirmació de l’itinerari. Observo que, majoritàriament, si no coneix la llengua del visitant, l’autòcton intenta explicar-se en un castellà rudimentari i a poc a poc, com si pensés que l’estranger en tingués prou amb una primera lliçó infantil per reconèixer suficientment els misteris de la llengua cervantina i, d’aquesta manera, poder arribar al seu objectiu. Evidentment, les indicacions van sempre acompanyades d’un intens moviment gestual que, a la fi, és el que fa més servei al despistat viatger. El motiu pel qual l’habitant de l’Eixample tria el castellà amb accent del país enlloc del català en el seu intent de comunicació continua sent per a mi un misteri que mai no m’he atrevit a preguntar.

Un veí meu, que només parla amb notable propietat tres llengües i que coneix una mica el cantonès, s’ha entestat, quan es troba en alguna situació com la descrita, a fer servir aquesta darrera llengua. I es justifica dient que estadísticament hi ha més possibilitats que el turista despistat l’entengui. Jo no ho acabo de veure clar, però la veritat és que tant els forasters que atén ell com els que han obtingut respostes en castellà solen arribar, pel que sembla, sense novetat al seu destí.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

casa meva si que és un lio de llengües!!!
(català, espanyol, francès, anglès, alemany... i mexicà)

entre tots els nois que tinc aquest estiu a casa hi ha un alemany que vol aprendre "l'idioma".
He estat temptada d'ensenyar-li el català ... però la resta de nois que tinc són mexicans i li parlen en espanyol. He pensat que ja en té prou i jo m'entenc amb ell en francès.
als mexicans si que els ensenyo el català... i són l'hòstia pronunciant "collons"
(jejej)
mar

Anònim ha dit...

Hola, Pere, sóc el Sani...
He vingut de visita emprenyat perquè els de lamevaweb tornen a estar de pana o el que sigui, però no funciona el servei. Ho van fent tot sovint ... I és una llàtima ara que han millorat tant i tant, però és clar, gasten una putadeta. I és la que fa com amínim 3.
Com que avui estic de bon humor els ho perdonaré. A la quarta, foto el camp.
Bé si això és el que pretenen, que tota una sèrie de gent foti el camp, et juro que han encertat l'estratègia.

45 dies ja des que vas començar.
Qualsevol ocasió és bona per felicitar-te.
Salut. Cuida't.

Anònim ha dit...

si per comptes d'apendre el papissot aprenguéssim anglès de segona llengua (després de la nostra) tothom ens entendria i al món hi pintaríem un ou més.

vostre afeccionat,
roure

Anònim ha dit...

Em sembla molt bé l'opció d'ensenyar català als mexicans i deixar que l'alemany s'espavili, que ja ho farà. I, mar, una mica de moderació al "meu" blog, què són aquestes paraulotes i aquest sistema d'ensenyament?

Ei, Sani, què passa? que només te'n recordes de visitar-me quan tens goteres a casa (és broma). La veritat és que aquí s'està molt còmode. 44 deis en aquest blog, però molts més al vell. Potser ja hauria de començar a pensar a plegar.

La veritat, roure, és que jo ara m'estic plantejant quina nova llengua aprendre, després de la meva, esclar. Tinc entès que el 2050 la població de l'Índia serà la més nombrosa, per davant dels xinesos. Dubto, dubto, dubto.

Anònim ha dit...

Hola Pere,
estic llegint els posts que m'he perdut els dies que he estat postrada al llit "gaudint" del meu embaràs :-) M'ha fet gràcia aquest, perquè jo també sempre m'he preguntat perquè quan sortim de viatge canviem al castellà per fer-nos entendre. És especialment ridícul quan estem a Itàlia o França...

Anònim ha dit...

Sí, ego. I encara és més ridícul quan estem aquí. Cuida't triplement, ja ho saps.