24.7.05

Gal·la

Arribem poc abans de les 6 de la tarda a Púbol, que no figura en el meu mapa de carreteres, a punt per la darrera visita guiada al castell que Dalí va regalar a Gal·la. Deu haver-hi unes quinze persones esperant l’inici de les explicacions i es formen els dos grups de rigor; en un, el guia recorrerà les sales parlant en castellà i en l’altre, del qual només formarem part la Joana i jo, la Mireia (anomenem-la així) ens anirà explicant la història i les històries en català. A la Joana li sap greu que la Mireia perdi el temps amb només dues persones, una de les quals sembla més aviat distreta, però la guia li respon que millor per nosaltres i per ella. I la veritat és que tenia raó: tant ella com nosaltres fem tot el possible per aparentar que ens coneixem de fa temps i anem comentant petites quotidianitats i sensacions que en un grup més gran serien impossibles.

La Mireia és de Púbol, però no hi viu, la seva família es va traslladar a La Pera i ara casa seva és una més de les que queden tancades en aquests petits pobles encantadors de l’Empordà on només hi ha algun bar o restaurant i alguna botiga, en aquest cas de records, però cap fleca ni tenda de queviures ni cap altre establiment per proporcionar una mica de confort als habitants que es desplacen a peu. En acabar la visita guiada, la Mireia i la Joana continuen xerrant fins que el guia company la crida a l’ordre (a la Mireia); jo, mentrestant, he anat dissimulant fent veure que m’interessa més fer fotos que escoltar el que van explicant-se les dues noies.

No us penseu que us donaré detalls de la visita i de la conversa, ni de Dalí i la Gal·la: sereu vosaltres qui fareu una escapada quan tingueu temps per gaudir de la intemporalitat que encara es pot trobar al Baix Empordà i per saber què hi van anar a fer dues persones acostumades al cosmopolitisme.

Passejant pel jardí del castell, que Dalí pretenia que fos laberíntic, trobo la Gal·la. Sóc de l’opinió que en alguns casos es produeix la reencarnació i que en el cas de la Gal·la aquest procés s’anirà repetint fins que tots dos, ella i en Salvador, descansin en pau en el lloc que l’artista va decidir que seria el del seu repòs etern: la cripta del castell. A la cripta hi ha només la Gal·la en la seva tomba amb l’única ornamentació d’una creu, perquè un alcalde espavilat de Figueres va comunicar al món que el pintor, ja greument malalt, va assegurar-li que ell volia ser enterrat al seu museu de Figueres. Ja pot ser. Jo, com us deia, vaig veure la Gal·la estirada sobre un pedrís del jardí, esperant amb la paciència que només tenen les gates, que es realitzes el retrobament final. No l’hagués reconegut si no fos perquè encara conserva el seu omnipresent llaç negre. Ella, tan reticent als reportatges fotogràfics en altres temps, em va permetre que li fes una instantània i no va tenir cap inconvenient que la publiqués en el blog. Aquí queda.

P. S. He vist que l’Imma, molt abans que jo, va detectar la presència de la Gal·la, tot i que, segons sembla, no és conscient de la seva veritable personalitat (les aparences enganyen, fins i tot quan semblen realitats tangibles). Des d’aquí la hi faig saber i espero que ella, que hi té i hi tindrà un contacte més freqüent, em comuniqui qualsevol novetat.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

uoo pere!!! tens raó!! és la Gala feta mixeta!!! :) que macu ell tan blanquet!! ja m'ha pssat l'ensurt... m'alegro que t'agradés la visita del museu de Púbol... només fer un petit comentari, el poble de la Pera i Púbol, encara que no ho semblin tenen molta vida, vida de poble vull dir. La dona del meu pare és d'allà de tota la vida, ella com moltes altres persones de la seva edat (40 anys més o menys) van decidir quedar-se a viure al poble de sempre, contruint noves cases, i continuant habitant les de tota la vida. A més, la Pera gaudeix d'una associació de joves "JOPEPU": jovent de la Pera i Púbol, que organitzen les festes majors (la de la Pera a principis de juny, i la de Púbol el 15 d'agost).
Els nens de la Pera-Púbol tenen una escola rural que pertany a la Zer Empordanet, que cada any té més mainada, la qual un cop acabades les classes juguen a la plaça, als carrers i als camps...
Anar a peu de Púbol a la Pera són menys de deu, quinze minuts, a la Pera hi ha una botiga de queviures (Can Pi) i també hi ha un forn de pà on hi fan un del millor pà de llenya que he menjat mai...
un dels avantatges de viure en aquests dos pobles en concret, és que estàs a 20 minuts de Girona (jo vaig i vinc cada dia) i a poc més de 10-15 minuts de la Bisbal... per dir dos "ciutats una mica grans"...

bé, potser ja sabies tot això, perdona per haver escrit tant!!
quina llàstima a aquella hora jo ja no hi era al museu... :( i ara m'he quedat amb el dubte de saber qui et va fer la visita guiada, tot i que m'ho puc imaginar :)

petons

Anònim ha dit...

per cert, la mixeta Gala (per cert crec que és mascle) i jo tenim molt bona relació.. l'altre dia va entrar a dins la casa, es va passejar per el saló dels escuts, la sala del piano, va recular va baixar per les escales del menjador, va fer un parell de voltes pel jardí i va sortir per la porta d'entrada, just per la porta del mig... jeje com un visitant més...

miquel ha dit...

No cal que em facis publicitat, imma, ja n'estic d'acord. Ens veiem el 15 d'agost i en parlem.
La mixeta Gal·la és un mascle perquè en realitat és el que volia ser la Gal·la (o no). Perdona, no es va passejar com un turista més, sinó com a propietària; ho has de tenir en compte si vols que s'estableixi una relació més íntima amb ella.

Anònim ha dit...

A la meva família tots estem convençuts que la meva àvia es va reencarnar en un gat gris preciós que l'endemà que la dona es morís va aparèixer com per art d'encantament a la porta de casa. El vam tenir molt de temps, anys, fins que un dia va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut: misteriosament.

miquel ha dit...

Sí, els gats reencarnats ja ho fan això: apareixen quan no te'ls esperes i se'n van sense dir res. Ves a saber que li faltava a la teva àvia per poder tornar a descansar o per reencarnar-se d'una altra manera.
I els gats que tens ara, què en saps de les seves vides anteriors?