24.7.05

instantànies d'estiu

M’adono, repassant catapings, bitàcoles o barcelonablogs, que hi ha força gent que ha iniciat les vacances, amb advertiment previ o sense comiat. . La majoria han alentit el seu ritme, al contrari del que passa entre la majoria de les espècies animals durant la calor. També hi ha qui ha decidit que l’estiu és un bon moment per deixar definitivament el blog; esperem que no sigui així, que només sigui una tempesta d’estiu.

Jo que, com alguns de vosaltres, estic de vacances, he pensat de començar una nova secció que no figurarà com a tal en cap lloc, només se sabrà pel títol. Començo avui les “instantànies d’estiu”: un post breu (me’n sortiré?) a partir d’una imatge, o potser una imatge que m’haurà suggerit un petit comentari... I ja començo malament perquè sobra tota la introducció. Fem una excepció i heus aquí la imatge (un clic si la voleu veure més gran) i el text.

S’acosta santa Anna i ja han arribat les atraccions de la fira que ocupen bona part de la platja on no fa gaires anys la gent s’anava a banyar i ara s’ha eixamplat el port i s’ha guardat un espai per activitats diverses. Sona la música estrident amb lletres que canvien però que no varien. Els primers a arribar-hi són els turistes que sopen encara amb la claror del dia; poc després, i en petits grups sobretot masculins, els marroquins somrients i mudats, perfumats, tal com anava la gent del país fa uns quants anys. Al fons, la lluna plena els dóna la benvinguda.

4 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Hi sobra i no hi sobra, la introducció. També cal deixar descobrir; que els lectors t'endevinin la intenció i els girs, encara que no n'hi hagués.
(jo també tinc la secció d'estiu, i s'acabarà tal com va començar: de cop i volta i sense fer soroll. Com un petit llum que s'encén i s'apaga)

Anònim ha dit...

odio aquestes fires...
sort que d'estiu només n'hi ha un a l'any. Ja sé que hi ha a qui li agrada l'estiu, però de fet el que els agrada són les vacances.

mar

miquel ha dit...

Sí, ja és això i no és això. A la fi escrivim pels altres, però també escrivim per nosaltres. Avui no m'agrada que al teu blog no s'hi puguin deixar comentaris.

La meva relació amb les fires és diversa segons el temps: m'agradaven de petir perquè significaven gent, novetat, "aventura"; no m'agraden de gran, tot i que m'agrada el record que en tinc de quan era petit.
De l'estiu m'agraden les vacances i la possibilitat d'anar vestit només amb la meva pròpia pell.

Ramon Aladern ha dit...

Depèn de quin blog miris. En aquest (d'estiu) sí.
http://desert.lamevaweb.info