L’ascensor de casa és d’aquells que tenen dues portes. La interior pertany al propi aparell i es plega sobre si mateixa i desapareix quan entres o surts, mentre que l’altra porta és la que hi ha a cada pis i cal obrir-la empenyent o estirant amb la mà. Em seguiu, oi? Aquesta disposició fa que si vas al teu pis i no t’espaviles a obrir la porta exterior, qualsevol veí pitgi el botó i et faci pujar o baixar abans d’haver arribat al teu destí. La cosa és irreversible. Queda clar el funcionament?
Avui, cap a les dues de la tarda, he arribat a l’entrada amb el pa i el diari i, i com que no tenia ganes de pujar a peu –mai no en tinc ganes-, he cridat l’ascensor. Uns segons i he obert la porta exterior i immediatament s’ha obert la interior. A dintre hi havia la meva veïna amb dues bosses del “Bonpreu” a cada mà. Sense deixar-me refer de la sorpresa i amb el seu millor somriure, va i em diu, obrint els braços: “Hola, Pere, avui l’ascensor t’ha portat un regal”. I jo que somric, la saludo i entro. Precipitadament li comento alguna cosa sobre el temps i la duresa de la fi de les vacances. I amb aquesta conversa arribem a la planta que compartim. Ens diem alguna cosa més des de les portes respectives i amb la clau ja al pany.
No m’he vist amb cor d’acceptar el regal d’una de les seves bosses. El dia torna a ser xafogós i fer-li repetir la compra em semblava una crueltat. Si no hagués estat la meva veïna potser hagués acceptat, perquè la meva nevera es troba a les últimes. Demà aniré al mercat, tot i que em sembla que a la majoria de parades també són de vacances.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs a mi sí que m'agrada pujar a peu (si ho fessis sovint, et trobaries millor) quan no vaig carregat, és clar. Això que visc en un vuitè.
(i normalment vaig més ràpid que l'ascensor, que no és pas lent)
Perejoan
Què amable la teva veïna, no? Amb veïns així potser paga la pena que l'ascensor et faci anar una mica més amunt i avall del compte :-)
Gràcies per tots els comentaris que has anat deixant al meu blog. A veure si a partir d'ara ja et puc anar seguint de forma regular. Petons.
D'acord, Perejoan, però deixa'm justificar-me. El pas previ hauria de ser deixar de fumar. En segon lloc, la meva veïna només puja i baixa amb l'ascensor...
Ja ho veus, ego. En realitat és a la meva veïna, no a mi, a qui li agrada pujar i baixar. La qüestió és viatjar. Parlant de viatges, has tingut sort d'haver tornat: sembla que als territoris que has visitats s'ho passen malament amb els aiguats.
Ens llegim. Petons
Ostres, si... :-) Una setmana més tard i l'experiència del viatge hagués estat tota altra.
Publica un comentari a l'entrada