I direu:”què diu ara aquest?” No, no, no només és el que sembla. És un poema de vitalitat, de continuïtat, d’amor. És un poema de tardor i de primavera, mai un poema d’hivern. És un dels poemes que llegia avui. Quina suavitat i quina contundència!
Si ja no em trobes viu
quan arribi el pit-roig amb corbatí
vermell, deu-li una engruna
de pa i penseu en mi.
Si no us dono les gràcies
perquè ja m’he adormit,
heu de saber que ho provo
amb llavis de granit.
Emily Dickinson.
M'he permès una petita llicència sobre la traducció de M. Manent. L’original no el tinc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
més enllà de què? de l'estiu?
és un poema extrany...
...amb llavis de granit.
és un poema perseverant, fidel... preciós.. no sé..
de primavera i de tardor tal com tu has dit (mai d'hivern)
E. Dickinson. Ah...! De vegades penso que comentar els seus poemes es treure'n la màgia. Alguns són la perfecció.
Publica un comentari a l'entrada