20.10.05

reaccions

Abans, d’aquells qui simplement reaccionaven davant de la realitat sense intentar transformar-la, sense interessar-se pels motius que feien que fos com era, en deien reaccionaris. Bé, segurament el diccionari no diu exactament això -segur que no ho diu-, però ja m’entendreu. Em sembla que en l’actualitat aquesta paraula ja no es fa servir, que fins i tot seria un arcaisme risible i políticament incorrecte el seu ús aplicat a les polítiques dels partits i dels governs. En realitat, però, a mi em sembla que el que passa és que ja no té sentit aplicar una paraula que s’ha tornat consubstancial amb pràcticament totes les polítiques.

Llegia ahir, i suposo que se’n parlarà encara molt, que l’ajuntament de Barcelona ha reaccionat davant de l’incivisme creixent que els mitjans van detectar a la ciutat, i que estan preparant una ordenança municipal que segurament s’aprovarà el gener. La qüestió, evidentment, va de multes. Els consellers no ho diran, però deuen estar pensant que les denúncies des de la premsa sobre la “degradació” de la ciutat els han anat de conya per articular un nou sistema impositiu.
Sembla que la cosa ja està força avançada –que en són de ràpids- perquè fins i tot es parla de les quantitats concretes que s’haurà de pagar per l’incompliment de les normes. Si et troben comprant en un “top manta”, un mocador amb dibuixos de Miró, per exemple, et poden caure entre 120 i 500 €; però home, si són incapaços de treure les parades de davant del C. I., i ara diuen que et pescaran en el moment just que pagués el teu mocador. Fer les necessitats (en què quedem, són o no necessitats?) al carrer pot costar-te entre 300 i 1.500 €, segons que la via pública sigui més o menys concorreguda, hi circulin menors...; és a dir, que ara faran un rànquing de carrers i d’horaris, m’agradarà veure’l, i també m’agradarà saber quins són aquells carrers pels quals no transiten menors –no em queda clar si l’agreujant dels menors és a causa del mal exemple que veuen o per si els sembla que per veure culs i penis s’han d’esperar un temps-. Els trilers seran durament castigats (l’ajuntament ja va instal·lar unes banderoles advertint-ne del perill) amb multes que aniran dels 1.500 als 3.000 €; en aquest cas no es multarà els viciosos que participin en el joc. En el cas de la prostitució, que com sabeu està permesa, es multarà si hi ha una ocupació abusiva de l’espai; aquí ja m’he perdut: es multaran les prostitutes més grasses? En aquest cas els clients també poden ser multats, suposo, si fan una ocupació abusiva de l’espai. I no continuo. Feu-vos amb el projecte i aneu llegint i jutjant.

Ja s’han acabat les campanyes de conscienciació, ja s’ha acabat la paciència de l’educació, ja s’ha acabat buscar les causes dels comportaments incívics, de les frustracions de la joventut, de les desgràcies personals, dels problemes de la immigració... Ara toca reaccionar i fer ús de les armes contra l’incivisme. És la guerra. Primer disparo i cobro per cada peça caçada i després pregunto.

Educació, educació, educació, va dir no fa gaire temps el president Maragall. I com que l’Educació és un desastre, apa, una reacció per veure que es pot fer. Avui no en diré gaire cosa sobre el que penso perquè veig que m’estic allargant molt, però deixeu-me avançar alguna idea. Vagi per endavant que porto pocs anys a l’ensenyament, no gaire més de 20 i que sóc un professor mediocre, però m’atreviria a dir que en tots aquests anys no he percebut millores substancials en l’ensenyament –deixem de banda el genèric de l’escolarització obligatòria fins als 16 anys-; fins i tot m’atreviria a dir que hi ha molt més desconcert entre els ensenyants en aquest moment que quan vaig començar; evidentment, el desconcert dels qui ensenyen actua sobre els ensenyats. Tots els nous plans d’estudis que he anat veient contenien bestieses monumentals al costat d’innovacions interessants. Els avanços en la formació “integral” dels alumnes, però, no els he vist enlloc.
M’aturo deixant aquesta introducció al tema. Mentrestant, aneu reflexionant sobre aquests conceptes: “transversalitat” i “aprendre a canviar”. En parlarem.

5 comentaris:

mar ha dit...

és demencial, tu ho has dit. Això d'anar apedaçant la casa i que si es cau doncs solucionar-ho posant-li una multa (perquè està clar que té prohibit caure...)
en fi... és qüestió d'educació i ensenyament, segur que sí, però ... bé, no tinc temps per enrotllar-me

un dels temes més tristos és el de les prostitutes: a veure quan els governants s'adonen de que el que estan fent és una feina i com a tals tenen el mateix dret que qualsevol treballador... o sigui dret a la seguretat social, a la dignitat, al respecte... i fins i tot al reconeixement... (és un tema llarg...)
És com tantes coses, que si estessin regularitzades no hi hauria tràfic (en aquest cas potser de de menors)
en fi...
(apa, que ja m'he esplaiat una mica...)

Xurri ha dit...

Multar és més fàcil que arreglar. Amagar és més fàcil que treure.

Si les putes poguessin triar crec que no tiarien ser al carrer.
Al menys aixó diuen elles, i sembla llògic. També diuen que per treballar a un establiment han de prestar-se a tractes abusius i controls per grups organitzats, que no els convenen. El tema és complicat.
Val a dir que veure-les a les vores de l'autovia fa patir, pel risc, pel desempar, per la incomoditat, per la obvietat del comerç de cossos, per la remor mental sobre qué deuen pensar, ansiar o sentir elles... es clar, molesta a les gents de bé.

En realitat el que diu l'ajuntament és realment pervers: que hi siguin "les treballadores del sexe" és respectable (és legal)però no les volen veure. Feu el que volgueu, però d'amagat, que incomodeu la gent decent.
Un argument prou vell: discreció, que és el que oferten els anuncis de contactes. Anar-hi sí, però amb discreció. Molt burgès.

Potser la frase actualitzada fóra: Feu el que volgueu, però d'amagat, que treieu charme a la ciutat del diseny- i feu nosa als turistes.
KnsKllns.

miquel ha dit...

Sí, mar, és aquesta política tan general de no planificar, d'apedaçar, de reaccionar quan ja bona part del ciutadans han reaccionat.
El cas de la prostitució i la seva regulació és de tota la vida, i no hi ha menera que el solucionin. Per què?
Ara, detallar els imports i les circumstàncies de les multes fins a l'absurd els surt molt bé, en tenen la mà trencada i fins i tot és possible que augmentin les dotacions policials, que no es veuen gaire si no és per això.

miquel ha dit...

Hola xurri, avui ens hem creuat unes quantes vegades: a casa meva, a casa teva i a casa d'alguna exbarcelonablogs. Quin trànsit!

Què puc afegir al que dius? Que ni tan sols són capaços d'aconseguir que la ciutat sigui un aparador de cara a l'exterior, que és una de les seves preocupacions principals. De totes maneres, jo, que sóc desconfiat, penso que deixen degradar la ciutat per poder justificar després tota la casuística de multes..., perquè no ho puc entendre d'una altra menera.

La situació de les prostitutes clama al cel. Aquesta manca de ganes d'asseure's les parts implicades i arribar a una entesa suficient per oferir-los una mica de seguretat, d'igualtat amb la resta de sectors. Tot i així, també penso que en aquest assumpte hi ha molta hipocresia de la pròpia societat

Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.