-No en veig la necessitat –comentà algú.
Joan Fuster. Bestiari.
D’això ja fa cinc milions d’anys, o potser més, es fa difícil de precisar, però sembla que els simis i altres animals continuen, majoritàriament, opinant el mateix (de les dones no se’n parla).
P. S. M'agrada que li hagin donat un Goya a Elvira Mínguez (també li n'han donat un d'honorífic a Pedro Masó, la qual cosa confirma el que comentava algú fa milions d'anys).
5 comentaris:
aii, a aquesta hora de la nit penso que de les dones no se'n parla perquè sempre han estat "només dones"
(m'heu entès, oi?)
(un somriure)
ps-també m'agrada que li hagin donat el goya
Ahir parlava al meu blog d'això de les dones, però no vull fer-me pesada. Respecte als Goya, estan bé, fan ambient, però, com tots els premis, tot és relatiu. El que no entenc és això del Pedro Massó.
Sense ànim de provocar (o sí) i acceptant els condicionants que heu tingut al llarg de la història, no sé fins quin punt no hi ha un grapat de dones que juguen a ser "només dones" o "sobretot dones". Suposo que ningú va mirar gaire ells goyes, però també em van agradar algunes de les paraules que va dir l'E. M., a més dels agraïments habituals.
Ja et vaig llegir, Júlia, i fins i tot volia deixar un comentari, però vaig pensar que seria tan llarg que sobrepassaria el que és "educat". Estava d'acord amb força aspectes. Tens raó quant als goyes: un entretinement més amb oblits importants i premis immerescuts i encerts, també. Sobre P. Massó no sé si no entens per què li van donar el premi o el que jo dic.
La Elvira Minguez només la he vist actuar a "tapas", i em va agradar molt. L'actriu i el persontage. I la película, posats a fer.
I cada dona és el que és, i el que és correlaciona força amb el que vol i el que pot, l'esmentin o l'ignorin (crec).
Doncs estem d'acord, xurri, encara que els ànims mai no van malament.
Publica un comentari a l'entrada