2.2.06

fracàs

Acabo la història. La setmana passada vaig tenir la primera sessió que m’havia de proporcionar les claus per deixar de fumar. Vaig tenir una alegria perquè l’encarregada del meu tractament era la doctora Martínez, la meva preferida. La visita, però, va durar poc més del que trigo a fumar-me una cigarreta. Confirmada la meva escassa motivació, la doctora em va animar i em va dir que en la propera sessió fixaríem el dia D, i que si ho necessitava, em recomanaria uns pegats per aconseguir una deshabituació menys traumàtica. Finalment em va imposar els deures: que escrivís els motius per deixar de fumar i els motius per continuar fumant, que calculés les despeses mensuals en tabac (tasca més complicada del que sembla degut a les variacions de preu) i que anés apuntant cada dia en un full que em va donar en quines hores tenia poques ganes, ganes, moltes ganes de fumar. Em deixava que em va fer bufar en un aparell que mesurava la meva nicotina pulmonar i que el resultat sobrepassava els límits de la màquina, la qual cosa em va dir que era normal i que un dels estímuls més importants que tindria per continuar el tractament (?) era veure com cada setmana baixava el meu índex de nicotina.

Avui he tornat a la consulta en una visita de cortesia per dir-li que en aquest moment no em sentia preparat per començar la prova, que ja tornaria més endavant, quan realment estigués mentalitzat. Li he comentat que des que ha entrat en vigor la llei antitabac estic més ansiós i no treballo tant, i ella ha volgut saber si fumo una mica menys, suposo que per comprovar la influència de la llei a efectes estadístics i publicitaris; li he hagut de dir que el meu ritme de fum era més desequilibrat que abans però que el total de consum era semblant. M’ha sabut greu decebre-la, però no m’he atrevit a dir-li que un dels motius per deixar de fumar que vaig apuntar era veure-la cada setmana. Potser la propera vegada, quan realment trobi una raó personal prou convincent.


Surto de la consulta i em passo per l’estanc que hi ha cinc portes més amunt per aprofitar la baixada sobtada de la meva marca de tabac de la companyia Altadis, no sigui cosa que es repensin i demà me’l tornin a apujar. Els estanquers, col·lectiu habitualment tranquil i pacífic i dintre de la llei, estan més indignats que mai i amenacen amb una rebel·lió que passarà per emprendre accions judicials, tancar durant cinc dies o amagar totes les marques que han reduït preus fins que les tabaqueres posin seny. Asseguren que els toca vendre per sota del preu de cost i això els ocasionarà unes pèrdues enormes. Com contrasta el seu rictus sever amb el somriure d’orella a orella que exhibien quan any rere any els preus augmentaven inesperadament i demanaven al client despistat que afegís alguna moneda per poder recollir el paquet de cigarretes. Mentrestant, la consellera Marina Geli, que encara que no ho ha dit deu al·lucinar per aquest desenllaç momentani a la pujada d’impostos que va contra les lleis de mercat més ortodoxes, s’ha afegit a la guerra tabaquera i diu que caldrà augmentar els preus sigui com sigui; a més, insinua mesures imaginatives copiades d’altres països, com treure el tabac de la cistella de la comprar o seguir l’exemple d’Austràlia, on el tabac és considerat un element de luxe des de fa anys –deu ser la primera vegada que sento dir que la Generalitat vol seguir la política econòmica australiana. On anirem a parar!-

En fi, que de moment la meva salut i prevec que dintre de poc la meva butxaca es continuaran ressentint. Si hi ha alguna novetat ja us avisaré. I gràcies pels vostres desitjos, però no devia ser el moment.















P. S. Perdre és perdre, ni que sigui amb dignitat i amb ajuda arbitral. Desolació.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Sitios independientes, miden alternativa, crecen y se multiplican.
Unidos para mejorar la cultura que sea cultura, que no se detenga la palabra, todos leemos los mismos libros, recibimos la misma educación que ellos, podemos iniciar una revolución ( cambio).

Miremos bien donde queda el espacio y tiempo para lo que queremos transmitir.
A Blogosfera y a nosotros mismos.
Blogs es para el mundo, unidos en la Cultura...

miquel ha dit...

T'agraeixo molt que hagis pensat en el meu bloc (i segurament en altres) per enviar part del teu manifest, però, vols dir que no estària millor en un post que no parlés de les servituds del tabac? A més, deixa'm ser escèptic respecte la revolució dels blocs, al menys a la península.

Anònim ha dit...

I si et busquessis una doctora que et motivés més...?
Perejoan

Anònim ha dit...

ànim Pere! el primer que has de fer per poder deixar-ho és mentalitzar-te i posar al teu cap al NO VULL FUMAR MÉS, si creus que ara no és el moment, doncs encara que ho intentis no aconseguiràs res. Sort i no et desanimis!
Petons

Hanna B ha dit...

per deixar de fumar amb èxit només cal una cosa i és voler deixar-ho. si vols pots. t'ho diu una ex-fumadora que té aquesta fita com la més alta mai conseguida amb l'eina de la voluntat.
jo crec que tu no vols...

Xurri ha dit...

Si mai vols una llarga llista de motius per deixar el tabac (que ja deus tenir més que clara), xiula. Els programes que et fan pagar (una pasta!) si falles solen ser prou motivadors, però primer t'han de motivar per a entrar-hi, es clar.
Potser li hauries de dir a la doctora que ella et podria motivar a deixar de fumar. Vés a saber. Igual és la clau: sabent-ho (si és llesta) et fixaria visites tot sovint per anar-te mesurant la nicotina i tal. O...
Jo simplement vaig llençar el paquet a les escombreries, i fins avui. Malgrat guanyar pes. Però tenia una bona motivació: la qüestió estètica. Fumar alletja moltíssim.
En qualsevol cas ets adult i saps el que vols. I no vols. Perfectament lícit.

miquel ha dit...

La doctora ja em motiva, però 5 minuts de motivació són insuficients: jo sóc de reaccions lentes.

Deixant de banda les bromes que hi pugui haver en el post, sóc conscient que deixar de fumar depèn sobretot de la meva voluntat i en aquest moment dec estar en un dels primers estadis d'autoconvenciment. La meva anada a la Seguretat Social era per veure si realment tenien un sistema mínimament convincent (un en el fons sempre creu en els miracles, ni que siguin terrenals), però em va semblar que jo seria capaç d'organitzar un sistema més convincent i personalitzat.
Gràcies pel vostre interès. Ja us tindré al corrent si es produeix qualsevol novetat.

Anònim ha dit...

deixar de fumar és desintoxicar-se d'una addicció com qualsevol altra. Requereix temps i ganes d'aconseguir-ho... i l'únic secret és fer-ho molt a poc a poc.

si cada setmana fumes un cigarret menys, tard o d'hora acabaràs a zero
o bé, fuma només fins a la meitat del cigarret
o... no sé... declara't okupa dins la consulta de la doctora martínez
(un somriure)

només puc dir-te que jo fumava tant o més que tu i encara no sé com ho vaig deixar...

una abraçada d'ànims

Anònim ha dit...

Be et desitjo molta sort en el proces de ser ben aviat un ecs (jejeje) fumador.

Molts anims i, encara que sigui per veure na Martinez, cal deixar de fumar.

Salutacions.

miquel ha dit...

Ja veig que em veuré abocat a comptar amb la doctora martínez, segons vosaltres. No ho sé, no ho sé... Bé, us continuo donant les gràcies pels vostres bons desitjos.