Vaig remenant material divers i m’apareixen aquestes dues informacions:
Des de l’any 1960 ETA ha assassinat 934 persones (noms i cognoms).
El primer semestre de 2005 van morir 1550 persones en accidents de trànsit a les carreteres espanyoles (sense noms i cognoms).
(em vénen al cap, en desordre, escassa reflexió i sofismes evidents –no ho hauria d’escriure-, comparacions absurdes, paradoxes, oposicions, matisos, incongruències: planificació, distracció, planificació, atzar, intransigència, acceptació, condicional, incondicional, centenars d’anys de presó, retirada de carnet i multa, enfrontaments polítics, unanimitat parlamentària, serenitat, abús de l’alcohol, ràbia, resignació, assassinat, homicidi per imprudència, manifestacions multitudinàries, escassetat de veus, ajuda psicològica, campi qui pugui, pistoles, cotxes, deliberat, accidental, agreujants, atenuants, terrorisme, casualitat, comando suïcida, conductor suïcida, estat, societat, comprensió, incomprensió, evitable inevitable, final proper, final llunyà, solucions, desitjos, atavismes, temps moderns, ideologia única, qualsevol ideologia, persones, estadístiques...)
Ah, no, us equivoqueu si penseu que faré una reflexió final. Que la facin els ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Tots hem de morir, aquesta és una de les poques certeces que hi ha. Cóm? Donc depén.
La mateixa vida és assolir riscs, riscs de morir prematurament. Alguns més evidents que altres. Sempre és indignant que algú alié menysprei els nostres esforços per seguir vius i amb la seva imprudència, el seu despreci o la seva maldat ens avancin l'hora.
Però en el fons tot és el mateix: l'hora ha de venir, abans o després.
Quan arribi, si a algú li importa o ens troba a faltar, serà moment de poemes com el que ens vas regalar fa uns dies.
Jo voldria que aquesta hora m'arribi de forma poc aparatosa, i un parell de dies després de haver decidit que ja en tenia prou.
Vosaltres no ho se, però jo cada vegada ho veig tot mes incoherent, crec que es perquè ja soc “grandeta” , de vegades m’agradaria “enajenarme” encara una mica mes.
resulta que en aquest país (com a tot arreu) el fet de no invertir en arreglar les carreteres i fer-les més segures, no és causa de delicte (i més val no fer-ne ressò...) i tot s'utilitza com eina política...
jo què sé...
(estic enmig d'unes negociacions i m'adono que tot plegat fa fàstic.... ja t'ho explicaré quan pugui) (uuuffff...)
això que diu la mar. ufffffffff!!!
Però sempre hi ha un camí d'esperança. N'estic segura (no, no vull dir la fe,no sóc pas creient, gràcies a Déu, però potser si l'esperança d'arribar a la pau)
Salut i bon cap de setmana, malgrat que ens birlin una hora!
Doncs això, xurri, que la mort sigui un final no triat per un altre, que, si pot ser, sigui digna, i que algun amic estigui prop. Que sigui només tancar els ulls.
Sempre ha sigut així, jaka, el que passa és que ara alguns ens n'adonem una mica més.
Sí, mar, que sempre hi ha unes dianes que serveixen d'excusa per treure responsabilitats... I nosaltres que acceptem les justificacions.
És clar que arribarà la pau (una de les paus), arare, no en tinguis cap dubte; però posats a dir, i sense que serveixi de precedent, quin desatre de polítiques...
Bon cap de setmana d'inici dels dies llargs.
Això de les carreteres mata més que el tabac i que moltes altres coses, però l'alarma social no és la mateixa, mai m'he explicat el perquè. A més de matar deixa moltes persones malament, només cal anar al Gutmann un dia. Suposo que són danys 'colaterals', no sé perquè han de fer cotxes que corrin tant, i no vull ni parlar de la qüestió dels autocars, cotxes de línia i altres. Cal dir que matar dones es va obviar durant molts anys, ja se'n recordarà Arare, del temps de la uoc, que vaig 'gosar' comparar-ho amb el terrorisme... en fi, el món és força surrealista.
Que l'alarma social no és la mateixa es pot entendre per interès polític o periodístic (de quina altra manera sabem el que crea alarma social o qui la crea?), i perquè sembla molt més fàcil arribar a acabar amb una situació que tria unes víctimes menys a l'atzar que la carretera i els qui hi circulen (quants interessos al darrere!).
I podríem anar seguint amb altres "oblits", origens de les consideracions d'alarma social, etc. Quan vulguis creem una nova alarma social (descrear-ne ens seria molt més difícil).
Publica un comentari a l'entrada