L’Albert em diu que espera que faci un comentari més llarg de l’entrevista d’ahir de la Terribas a Zapatero. La veritat és que no puc. No puc perquè no la vaig veure tota, perquè em vaig distreure massa amb altres coses durant l’estona que els vaig estar mirant, perquè, finalment, no em va semblar que es digués res de nou que fos interessant o que no sabéssim ja –la mateixa Mònica va confirmar que obviava algunes preguntes ja que sabia que no obtindria resposta-. Per altra banda, com li passa al mateix Albert, la política m’interessa, és clar, però em costa trobar polítics, i no és que desconfiï de la seves intencions, planificacions i honradesa, sinó que, com tothom, veig el que fan (algú de vosaltres ha vist com Maragall li ha dit avui a Mas, en resposta a una interpel·lació en què tractava el govern de passota, que la seva intervenció era psicodèlica? O ell o jo ens havíem pres un àcid, perquè no m’acabo de creure el que he sentit, o potser em confonc amb “Polònia”).
Localista, nacionalista, universalista i consumista com sóc, cada cop –al menys els dijous a la nit-, però, em preocupa més que aquest interès necessari per les petites coses quotidianes i immediates d’aquí i d’allà que ens alegren o ens emprenyen em facin perdre de vista que, si no jo, els que vindran tenen els dies comptats. És clar que totes les previsions, fins i tot les teòricament més creïbles no es veuen més que com profecies apocalíptiques d’il·luminats amb ganes d’emprenyar. Fa poc llegia això a “LV”:
-¿Qué entiende por colapso?
- Hay gradaciones de colapso, y dependen de las decisiones que tomemos hoy...
- ¿Cuál sería la peor decisión?
- Mantener el incremento del consumo, del crecimiento industrial y de la depredación de recursos naturales.
- ¿Qué colapso se derivaría de eso?
- El de la hipótesis Gaia, de Lovelock: puesto al límite de sus posibilidades, el planeta se vengará... y se nos sacudirá de encima.
- ¿Una extinción?
- Sí: quedaría sólo una veintena de individuos perdidos por el Ártico, por ejemplo...
- Suponga que nos portamos algo mejor...
- Podría darse la hipótesis de Colin Campbell: el petróleo se agota. La población mundial decrece a sólo 1.000 millones. Fragmentada en clanes, vive al modo preindustrial...
Qui se les creu aquestes bestieses i d’altres que diu Dennis Meadows -i les seves solucions fan riure-? De totes maneres, tampoc no cal posar-se tràgic, que de ser certes aquestes prediccions no ens han d’impedir dormir, perquè tothom sap que tot s’acaba, l' única incògnita és conèixer la data precisa. Mentrestant anirem al cinema, llegirem una mica i anirem a presentacions de llibres, escoltarem música, treballarem una estona, viatjarem quan puguem, menjarem cada dia, escriurem en un bloc, xerrarem amb els amics, comprarem un cotxe o una bici nova, parlarem a favor o en contra de l’Estatut, votarem o no quan calgui... El que hagi de ser serà, i que els polítics i les multinacionals i altres institucions que van més enllà de la meva comprensió hi facin més que nosaltres.
P. S. Encara no acabo d'assimilar el que diu Meadows que ja llegeixo una altra Contra apocalíptica. Deuen voler alguna cosa aquests de "L V" amb tanta insistència. Mira que si al final no em puc acabar de llegir -cada dia sóc més lent- la novel·la que tot just he començat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Amen!!
A mi també sempre m'ha interessat la política però ara mateix em trobo més dissociada dels polítics que mai... En altres temps no m'hagués perdut el debat sobre l'estat de la nació o l'entrevista de la Terribas, però al Zapatero vaig tenir prou de sentir-lo entrevistat pel Bassas dilluns al matí. Les entrevistes i rodes de premsa dels polítics són un timo. Les segones ja gairebé no existeixen: s'han convertit en declaracions que no admeten preguntes. Les primeres les concedeixen després d'haver aprovat prèviament el qüestionari... llavors?
Així sigui, doncs?
Què et diré que tu no diguis, ego? De totes maneres, trobo a faltar una societat més crítica, més organitzada i més lluitadora enfront de les barbaritats dels polítics i els seus acòlits.
No hi ha debat social, que diuen. O potser sí, més o menys. No és el que fem aquí, de tant en tant? Jo crec que la política avorreix perquè té poc nivell literari, no sé com explicar-me. Per cert, cada vegada crec més que, tal i com va el món, als polítics els hem de demanar eficàcia i no pas idees o bona voluntat. Al capdavall potsr sí, que s'haurà de muntar tot com una empresa i fer unes auditories populars. Ara bé, qui triaria els auditors??? Crec que el sistema no respon als temps, passa com amb l'ensenyament, però de moment no s'ha inventat res millor ni més democràtic, encara que sigui mala educació i mala democràcia, val més enciam que gana i 'allò altre' ja ho sabem, era pitjor.
Si els putílics/iques haguessin de fregar-se els vidres i els lavabos, altre gall ens cantaria. Mirin, senyors i senyores dels escrits lletrats que em precedeixen, una servidora, al llarg dels anys, s'ha adonat que tot plegat és un cuento, que ja ho deia la meva iaia i fins i tot un senyor que escrivia que crec que deia em sé tots els cuentos. I hi ha gent amb molt de cuento, ves. I ja sé que no és correcte, això del cuento, però en dialecte molinenc (del Molino, no de Molins de Rei), s'entén, la cosa.
en aquest país els polítics ens tenen la partida guanyada, perquè saben que som individualistes i que no gastem energia en posar-nos d'acord en anar en contra d'ells ni de res. una bona teca i un trocet de platja a l'estiu amb quatre petards i ja diem que "això és vida"...
els apocalíptics em fan una mica de pena, pobrets, ells tant assenyats i tant preocupats i la resta campi qui pugui a consumir i malbaratar i a contaminar... !
No sé, Júlia. És veritat que el discurs polític sol ser molt avorrit i que el que importa són els fets, però precisament per això, perquè sovint els fets són insatisfactoris i els discursos massa sovint estèrils i endogàmics caldria que hi haguessin mecanismes socials i no polítics, és a dir, de professionals de la política, que servissin per corregi tantes desviacions de la finalitat dels polítics, que estan senzilla com servir a la societat, a tots. I no em val que ens diguin i diguem que cada quatre anys podem fer els canvis que ens semblin a través de les nostres votacions. El mateix sistema electoral no em sembla gaire adequat.
I no hi ha dubte que el sistema democràtic es pot desenvolupar de diverses maneres.
Tu ho has dit, vedette: els polítics la saben molt llarga, que per això són polítics, i ja ho diu la paraula. I mentrestant qui entra als banys a tocar la merda, amb perdó, som nosaltres, que un dia ens ofegarà.
Sí senyora, hannab, és així: a mi que em donin una miqueta de platja i pugui gastar una mica els meus diners cada dia i quatre cosestes més i ja malparlaré de quatre a cinc amb veïns i companys, que no tinc més temps i tampoc no serveix per res... i ja sabem que les associacions civils també són inoperants, que sempre ni hia algun que vol manar, com si fos un polític.
Jo cada dia m'estic tornant més apocalíptic, encara que a mi dubto que m'agafi per aquí la fi del món, que ja seré al cel o a l'infern (depèn d'on vagin els meus amics... si em deixen triar els polítics).
Com que sembla que et vaig "impulsar" el contingut incial del post, m'hi apunto. Jo sí que vaig veure l'entrevista gairebé sencera. Comparteixo, crec, la majoria d'opinions que s'han expressat per aquí, incloent-hi que no hi havia gaire res de nou a l'entrevista (bé, la forma potser sí). El meu interés per la política és general,però ara mateix em puc permetre molt poca cosa; així que ja fa un temps que he decidit participar més activament en l'esfera de la política local (no vaig a cap llista, ehhhh; només m'hi interesso més). És el que em queda més proper i on ´'és relativament més fàcil entendre-m'hi. Ja us explicaré l'experiència.
Ai, albert, que tal com van les coses i amb la gent que es crema com si fos palla l'any que ve ja et veig amb un càrrec important. Quan arribi el moment, pensa en mi. ;-)
I ara seriosament: ja ens explicaràs alguna cosa de l'aventura.
Jo fa temps que em debato internament entre prestar atenció a la política en general i engegar-los tots a pastar fang. Quan m'entusiasmo amb algun gest, iniciativa, el què sigui que em sembla que estan fent per mi, al cap de ben poc en fan una d'aquelles grosses (digues-li tres per cent, digues-li corona d'espines, digues-li perpinyà, digues-li pactar l'estatut amb en zp al marge del parlament, etc etc etc...) i penso: si és que és el què hi ha!! no recordo qui va dir la frase: "un país té els governants que es mereix", i sempre que veig un episodi vergonyós d'aquests em retorna a la ment. Perquè com molt bé s'ha dit per aquí, a nosaltres ens agrada molt criticar però part de la culpa és nostra. Que ens conformem amb tot. Que no ens queixem per res!!! Mira a França: no volen la reforma laboral que impulsa el govern, doncs al carrer. A parar el país fins que rectifiquin.
Aquí què fem? res. o el què és pitjor: criticar però ben assegudets a la cadira. I dir que això de la política és una merda i els polítics fan fàstic tots, i acte seguit posar la tele a veure si parlen de l'enterrament de la Rocío Jurado.
El programa de TV3 El Club, va fer fa poc una enquesta d'aquestes que la gent vota per SMS, i preguntaven si la gent preferia la copa d'europa o l'estatut... doncs bé, no sé els percentatges exactes però em van dir que va guanyar la copa d'europa per majoria aplastant... i doncs? akilikuá: tenim el què ens mereixem.
Em sembla que jo també dic de tant en tant que tenim el que ens mereixem i també em mig il·lusiono de tant en tant amb alguna iniciativa dels polítics, i segur que alguns fan el que poden o els deixen, però...
Aar, en els darrers temps començo a pensar que tot i les nostres moltes imperfeccions no tenim el que ens mereixem, tenim molt menys, i això em comença a preocupar.
Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»
Publica un comentari a l'entrada