22.4.07

amor, amors

Vaig ben perdut aquest any. Llegeixo les propostes dels blocs, segurament massa en diagonal, i no m’entusiasmen; potser l’Obra Completa de Salvat- Papasseit, més per la prosa -suposo que deu ser realment completa- que per la poesia, que ja tinc a mà. Potser la història vella protagonitzada per un vampir, de González Ledesma. I ara fa una estona, veient el programa sobre Joan Coromines, m’han agafat unes ganes boges –bogeria momentània?- de llegir-me La vida austera, de Pere Coromines, però em fa l’efecte que ni demà –dic demà perquè vaig a dormir tard- ni dilluns els llibreters de vell presentaran l’obra a les seves parades, ni els editors actuals deuen pensar en aquesta vellúria. I les novetats? No ho tinc gens clar, siguin del país o de fora. Es pot regalar la segona edició del Diccionari? Per què no? Demà faré una ullada als diaris i als blocs per veure si m’ha passat algun llibre inadvertit, cosa que no dubto. Sigui com sigui, encara em quedaran molts dies fins els proper sant Jordi en què, si no s’esdevé alguna catàstrofe, podré seguir comprant llibres.

Mentrestant, aquests dies, he repassat per raons de feina uns quants poemes d’amor. He enfocat la diada més des de la perspectiva de la rosa que del llibre. No és aquest, com cada dia, el dia de l’amor també? Quants de vosaltres renovareu el vostre amor amb roses i paraules? Quants ho fareu de cor? De la meva tria, us en deixo de moment dos poemes que potser no són els que espereu o desitgeu, però la vida no sempre va per on un desitja i, fet i fet, tampoc no em sembla que sigui una mala tria. Jo, si no hi altre remei, em quedaria amb el primer, què voleu que us digui.

PLORAR

Neci, per què voldries
aprendre de plorar?
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap,
el món et roda i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant,
de plorar què en trauries?
Si et sent, neci, riurà.
I avui sabies riure,
però el riure plombat,
com un cos mort, et llisca
aigua endins, per instants.
Capbussa't, neci. Via.
Nas i orelles amb sang,
cobra el riure. Si es gira,
riu, i potser riurà.

Gabriel Ferrater

I si no pot ser l'anterior, que em recorda Carner, acceptaré- què puc fer sinó- la proposta ausiasmarquiana de l’Estellés:

Tant com el cor...

Tant com el cor m’has omplert el cervell
i amb altres ulls que no pas aquests ulls
per sempre et veig, te’m representes, ets.
Amor, amor, em pots deixar, anar-te’n:
sempre et tindré en el moment millor,
car he sabut, per l’amor, assumir-te,
i ja ets en mi més que no en realitat,
i tu esdevens una còpia sols:
per uns mitjans o un procés que jo ignore,
l’original és en mi per a sempre.

Vicent Andrés Estellés


P. S. El meu article d'avui sobre una part de la celebració de sant Jordi el llegeixo a "Revista", dins "Dinero" -curiosa i inevitable situació- de "La Vanguardia", firmat per Gabriel Penau: "Librerías: cómo sobrevivir". Un reportatge que convida a la reflexió amb alguns aspectes a penes insinuats. Tancaments, reconversions, busqueda dels clients, quan, en la meva modesta opinió, són els clients qui hem perdut el nord, el paper de les cooperatives, dels grans espais, la lluita entre el negoci i el plaer, la especulació immobiliària, l'acceleració del temps... La centenària Bosch, per exemple, que s'ha traslladat a un cigarret de casa meva, però que difícilment visitaré -quina pena!- perquè ja no és la meva llibreria...

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Una rosa modesta i el diccionari em sembla el millor regal, mirant el panorama.

Anònim ha dit...

Jo ja tinc les meves sel.leccions fetes, ho tenia fàcil aquest cop - com que gairebé no he comprat llibres des de nadal, ara hi havia molts fent cua.

Les roses acaben d'arribar, adelantades: un roser de pitiminí per afegir a les que tinc a la terrassa.

Per acabar-ho d'adobar ens tries aquests dos poemes com un regal preciós, tot i que encara no toqui.

A mi m'ha agradat molt el segon.

Bona diada, que encara no és, però ja és.

miquel ha dit...

I sobretot, Júlia, una rosa que faci olor de rosa, que no ens entri només per la vista. Trobar-la, com trobar el llibre que ens convenci, ja és una altra qüestió.

Em deixes amb la intriga dels títols, xurri...

Regalar roses per tenir tot l'any és un acte d'amor que cal valorar especialment, sobretot quan la majoria es decanta per la rosa tallada, inodora, de bella aparença externa i vida efímera, per la rosa-comerç.

M'agrada que t'agradi el meu regal poemàtic, encara que no toqui, tot i que sempre toca una mica.

Potser es complementen els poemes. No pot ser que el segon sigui una conseqüència de no haver llegit el primer?

Bona diada, que, efectivament, ja és i no és.

Anònim ha dit...

Els títols són molts: se m'ha escapat la ma, que començo a gastar i no paro: tots em semblen dignes d'una oportunitat... N'hi ha 7 de juvenils, i tres de novel.la negre (novetats de Sue Grafton i (2) de Donna Leon), un de Mankell,profundidades que no és negre, crec, i un de Chomski que no crec que llegeixi ningú. Per mi buscava algun de pintura del modernisme i noucentisme catalans, que estic ara d'aquest pal, però no l'he trobat - sospito (espero) que ja hi ha algú a la cerca i captura.
Si vols detalls dels juvenils, ja te'ls donaré.

No he anat en diagonal!!!
He llegit tots dos poemes, i de fet el primer vàries vegades, doncs demana per entendre'l molta més atenció que l'altre. Potser si que es complementen, si els enllaces, tot i que refermo que m'agrada més el segon. Tot i que és menys generós i menys interactiu, el trobo més constructiu. L'altre és massa dramàtic, no?

Ptons.

:)))

miquel ha dit...

Ostres, quanta cosa, xurri, i jo ple de dubtes i d'inapetència. Mira que si a l'hora de la veritat em trobo sense llibre(s)? Ja me'n parlaràs, no només dels juvenils, sinó dels altres, i molt epecialment dels de pintura.

No em referia a tu, quan deia "conseqüència de no haver llegit el primer" sinó a un hipotètic enamorat/enamorada. M'he expressat malament. Volia dir que en el fons el primer acaba bé: perquè, després de tot el patiment i els plors no decidir-se per un somriure o un riure en lloc de no sortir de la pena d'un mateix? Massa transcendència de vegades, ja m'entens...

miquel ha dit...

Fixa't: "ella encara vacil·la..." "Si es gira, riu, i potser riurà"

aiguamarina ha dit...

No sé si et semblarà absurd, si l'has llegit o no, si et podrà emocionar o et quedaríes fred, si el voldràs en italià o en català.

El baron rampante, d'Italo Calvino,
al menys jo t'el regalaría.

Una abraçada.

( et faig una demanda, si es possible, si pots trobar una peça d'un poema d'en Segarra de l'Hostal de la Glòria, el tros que la germana gran li explica que és l'amor fins que li diu que sospita de totes les dones... incloent-hi ella )

Gràcies

miquel ha dit...

L'he llegit, aiguamarina, però en castellà, en una edició, em sembla, de Bruguera; però no saps com m'agradaria repassar-lo en català o potser en italià. Gràcies pel regal de, com a mínim, fer-m'hi pensar... perquè el condicinal (també anomenat futur hipotètic) no es convertirà en un futur proper...

I també en castellà: "El caballero inexistente" i "El vizconde demediado"... però el meu preferit continua sent el barón...

Ara mateix m'hi poso amb en Sagarra. Resposta directa o blocaire?

Una abraçada.

Anònim ha dit...

O potser sí es converteix en futur proper... i després d'aquest que déiem... Novecento, im-presionant :)

Resposta blocaire si ho dessitges, per que es quelcom preciós i si algú més pot emocionar-se millor no?

Resposta a la teua pregunta :)
vaig sentir el recital a l'entrega de premis de poesía de Radio Molins; a Molins de Rei.
Petons!!

aiguamarina

miquel ha dit...

Potser sí...

Ja el tinc localitzat el fragment, em sembla, però encara no està a punt. Tens raó, el compartirem.

Ostres, tothom va a premis...!

Petons.