3.8.07

lectures d'estiu (obres completes)

M’agrada el Salvat que bada i m’agrada el Salvat combatiu que no dóna treva. M’agrada el Salvat que comença un poema i que deixa el final obert, però també el Salvat que tanca el seu pensament en una prosa. M’agrada el Salvat ingenu i el Salvat pessimista, però esperançat. M’agrada el Salvat orgullós i el Salvat humil. M’agrada el Salvat eclèctic i experimentador i el Salvat tradicional i ortodox. M’agrada el Salvat revoltat i el Salvat submís. M’agrada el Salvat èpic i el Salvat líric. M’agrada el Salvat que blasma Castella i el Salvat que estima la seva gent. M’agrada el Salvat conseqüent i el Salvat contradictori. Tot i que tinc les meves preferències (uf, algunes proses i pocs poemes!), m’agrada el Salvat entusiasta, el Salvat desafiant, el Salvat que, per sobre de tot, estima la vida i sap que la vida és amor, i que la manifestació de l’amor és individual i és col·lectiva.

M’agradarà poder llegir tots els Salvats que apareixen en la seva Obra Completa, publicada per Galàxia Gutemberg / Cercle de Lectors. Deia un altre Salvat, Ricard, l’any 1977, en el seu pròleg a Humo de fábrica: Ahora quisiéramos acabar con el mismo ruego que expresó Agustí Esclasans hace ya cincuenta y dos años, ¿dónde se encuentra el editor normal que publicará la obras completas de Salvat-Papasseit? ¿Sabrá estar Catalunya a la altura de uno de los poetas más esenciales que ha tenido a lo largo de su historia? Doncs 30 anys més tard, el que demanava i desitjava l’altre Salvat és, per fi, una realitat. I és una realitat feta amb el mateix amor (i una mica més de rigor) amb què el primer Salvat va elaborar la seva obra. Aquesta edició a cura de Carme Arenas Noguera és no només un deute històric, sinó el resultat d’un treball pacient, rigorós i, fins que no es demostri el contrari, definitiu.

En Salvat és pot llegir fora de context, com qualsevol altre escriptor, i és suficient, però aquesta edició, amb l’aportació de Tomàs Garcés, Joan Fuster, Ricard Salvat, i la imprescindible de Carme Arenas, ens ofereix la possibilitat d’una obra interpretada a través d’una biografia i d’un context històric que ens permeten copsar millor alguns aspectes que se’ns podrien escapar, cosa que no tindria excessiva importància en alguns casos, però que en altres és gairebé imprescindible. Evidentment, el que compta en darrer terme és la nostra pròpia experiència de lectors, l’obra en si mateixa, però les lectures amigues, les complicitats, sempre són un bon punt de partida.

I ara m’allargaria indefinidament, ja em coneixeu, i triaria moments i textos, però sé que m’he de limitar. I em decideixo per un fragment d’un article publicat a “Un Enemic del Poble”:

Jo no sé el que em proposo. El tenir un propòsit no és fer feina. Val més ésser gosat. Ara sol prenc esment de les coses eternes per damunt de les lluites que són materials. M’he adonat que jo sóc una part de Déu, i que així em perteneix tota cosa que és feta. Cada u que esguarda enlaire és una part de Déu. Tan sols hi ha una ambició que és plena de grandesa: la de voler anar a la vanguàrdia sempre entre els intel·ligents i entre els gosats. Jo sóc, doncs, posseït per aquesta ambició.
[...]
Hi ha joves de vint anys que en volen dir setanta. Jo ara en tinc vint-i tres que no passen de deu...

Li faltaven, doncs, dos anys per tenir la majoria d’edat legal en aquella època. I, després de la majoria d’edat, només en va viure cinc més. I el possible Salvat dels quaranta, dels cinquanta, dels seixanta... ? El que no va ser no és pot tenir en compte.

I, més suau, m’aniré llegint l’obra de Bladé Desumvila, i espero que la segona quinzena d’agost pugui contemplar, si no com ell, a la meva manera, Benissanet.

I continuaré espigolant l’obra de Pla, és clar.

I si m’allunyo per uns dies o setmanes d’aquí, penseu que potser us continuaré vigilant, així que... Bones vacances i que els viatges interiors o exteriors us siguin propicis.

Puc acabar amb un edifici i una inscripció que tots coneixeu?

9 comentaris:

Albert ha dit...

No m'he acabat de decidir a comprar l'edició de les obres completes que comentes. De moment, m'acontento a interpretar jo mateix els seus poemes. Cadascú...

I no em sobreestimis. Ni conec l'edifii ni entenc la inscripció (o serà que jo no formo part del tothom..., què més voldria!).

Bones vacances (també vaig fent Pla).

Júlia ha dit...

Malaguanyat poeta. Sobre l'edifici, el fet és que molta gent passa pel món sense fixar-se en els detalls...

En canvi, des dels seus balcons, molts ulls ens contemplen a nosaltres, he, he.

Montse ha dit...

Jo tampoc no conec l'edifici... i he tornat a deixar Pla per més endavant. Sempre l'acabo deixant "per més endavant". Ara mateix estic amb Muñoz Molina. Quant al Salvat, el Papasseit, jo, com l'Albert. A la meva manera. I el Ricard el vaig tenir com a profe a la U.B. Estava amb la Capmany, llavors. Bons temps, bnons temps (i en fa tant, de temps...)
Felices vacances, Pere!

Francesc Puigcarbó ha dit...

M'acabes de donar una gran noticia amb aixó que es publicatà l'obra complerta d'en Joan Salvat Papasseit.
Bon estiu.

mar ha dit...

bon dia, pere
nosaltres també marxem de vacances -cap al priorat- però no podia marxar sense deixar-te una càlida abraçada, que tot i que a l'estiu ja fa prou calor, mai estan de més.
Un petó d'estiu... i fins la tornada

ps- si sou per allà baix en la primera quinzena, fes-me un truc i farem una cervesa
:)

Júlia ha dit...

Pere, descobreix l'enigma de l'edifici, que segur que hi han passat un munt de vegades i fins i tot endrapat un arròs al famós restaurant de sota i no s'han fixat en l'escena mitològica. Ja ho deia jo que no s'havia d'oblidar el llatí...

Biel Barnils Carrera ha dit...

Bon estiu i bones lectures!

Anònim ha dit...

Ja te l'acabaràs comprant... i res, que els poemes no estan comentats.
L'edifici si que el coneixes, la inscripció ja és una altra cosa.

La fotografia, Júlia, esta presa des de la LLotja. Sí que ens contemplen molts ulls, si. Jo trobo que amb la pista del "Set Portes" ja n'hi ha prou... no trobes?

Insisteixo, com abans, que sí que coneixes l'edifici, Arare; una altra cosa és que no alcis la vista i prefereixis llegir la carta del restaurant o mirar les persones.
Pla, sempre es pot deixar per més endavant, encara que llegir alguna cosa seva dispersa a l'estiu pot ser refrescant.
Bona continuació de vacances, Arare.

Doncs ja la pots anar a buscar, Francesc, abans que no s'acabi... Realment està molt bé, em refereixo no només a l'obra sinó també, en aquest cas especialment, a l'edició.

Ostres, mar, pel sud hi anirem la segona quinzena, a diferència dels altres anys... En fi...
Una abraçada a tu i a la resta de la gent. I passeu-ho fantàstic.

Igualment, biel. Ai, que ja queda poc...!

Bé avui no us deixo res més que se m'acaba el temps d'usuari de biblioteca

efaura@xtec.cat ha dit...

No sé si coneixes unes versions cantades dels seus poemes del Xavier Ribalta magnífica. No te les deixis perdre.