Que hi ha blocs per donar i per vendre i que tots ens limitem a visitar-ne uns quants ja ho he escrit altres vegades. Que, malgrat el que es diu per alguns, la incidència dels blocs en la vida i l’opinió de la gent no virtual del territori és insignificant em sembla també una evidència que repeteixo. Una al·lusió en un diari, i molt més cinc minuts en un canal a la televisió, creen més publicitat, més coneixement del personatge que expressa les seves idees que tot un any de posts diaris en un bloc. Hi ha priveligiats, però, que surten a la tele i tenen textos als diaris que s’emprenyen quan el seu bloc –quants lectors cada dia?- els sembla que no té el reconeixement que mereix. El darrer cas que conec és el d’Anasagasti –ai, l’ego dels polítics, encara més gran que el dels...!- que, en no ser premiat el seu avorrit bloc en un d’aquests estranys concursos (no em feu donar referències) que s’organitzen de tant en tant amb no més objectivitat que altres concursos, arramba més contra el guanyador, el president d’Extremadura, que contra “l’injust jurat”, i en un post del 20 de febrer (llegiu-lo, si voleu, aquí sencer) diu:
Al parecer el premio lo ha ganado el presidente extremeño Guillermo Fernández Vara que ha logrado el premio Enrique Prados al mejor blog político que concede la red nacional de blogs Las Ideas.
El presidente extremeño recibirá el galardón el próximo viernes 22 de febrero en un acto que tendrá lugar en el ayuntamiento de Madrid.
Estupendo. Le felicito. Y me gustaría saber si el presidente no tiene varios de los que se conoce como negros para alimentar su blog. Pero no importa. Hubiera sido de nota y un puntazo que un senador del PNV que en éste año logró desde su blog mover las paredes de La Zarzuela le hubieran dado un premio.
¿Alguien sabía que el presidente extremeño tenía un blog?.
Está claro, ¿no?.
Déu meu, senyor! Això dels polítics és de jutjat de guàrdia. I mireu que aquest té una trajectòria al darrere que “l’avala” i una "imatge" consolidada. I per acabar-ho de reblar, va el president extremeny, és a dir, Guillermo, i li respon el següent en un comentari en estil epistolar tradicional (apa, els negres!):
Estimado Señor Anasagasti:Soy Guillermo, Presidente de la Junta de Extremadura. Solamente quería decirle que no tengo negros, tal como les llama , y respete un poco más a los negros. Si usted lo piensa es porque si estuviera en mi lugar los tendría. No mezcle las cosas buen hombre, ni descalifique a los demás sin conocerlos. Un saludo Guillermo
Aquí (és post sobre la imatge, sembla que ell i jo estem en sintonia ) teniu el bloc del metge-
president d’Extremadura, que, per cert, té molts més comentaris que Anasagasti i em sembla més divertit (i també és de blogspot).
Insistint en la poca importància intrínseca que es dóna als blocs en alguns mitjans, he de dir que en el diari on vaig llegir la notícia, no s'afegia el lloc concret on es podien trobar els dos blocs, així que he hagut de recórrer a Google. Espero que després de llegir-los no tingueu temptacions de deixar de votar en les pròximes eleccions, em sabria greu.
Deixeu-me acabar afegint que jo no tindria cap inconvenient a tenir negres, ni que fossin de pell fosca, que m'escrivissin un post diari, això sí, seguit aquest estil meu eclèctic i erràtic que em caracteritza. Algú s'hi apunta?
29.2.08
negre & blanc = gris
Etiquetes de comentaris:
Anasagasti,
blocs. egos,
blogs,
Guillermo,
negres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)







6 comentaris:
Pagues bé? Si em fas un llibre d'estil breu, doncs, tot és negociable.
jajajajajajaja
jo ni boja...
aixó de les obligacions em maten,
sí ja sé que no t'ho creus, ja m'ho vares dir.
Però per qué vols que et facin els posts?
Si no es cobra i no surts a dalt de tot de la llista thecnorati (o com s'escrigui) per qué serveix?
Per fer veure que ells, son tu, i sense ser tu has de respondre als comentaris?
quin rotllo!
Diuen els meus, que quan algú ha de donar la brasa... millor enviar a la mama, que s'enrrolla bé, atabala prou.
Per cert...m'ha agradat l'analisi dels escrits d'ells dos i que hagis fet la feina... si es que... ets un solet.
Petons!
negre & blanc = gris?
home, Pere... que jo també tinc un blog que es diu blanc & negre!
Pere, estic pensant de enviar-li el premi “Art y pico” que encara el tinc per aquí.
=;)
Même chose que la Júlia: tot depèn del preu i de les teves exigències, "Pere"
... Com a mínim això de l'eclecticisme i de l'erratisme ja m'aniria bé.
Però segur que de seguida hi voldries imatges i tot i exigiries entre dues i tres xifres de comentaris diaris, com a mínim!
Aniré preparant, per tenir-ho a punt, el currículum, la publicitat i condicions de *scriptonegrògraf terme molt més lingüisticopolíticament correcte que el setcentista "negre". A mi només que em toqui una mica el sol se'm posa la pell morena morena ;-)
Els magnífics crits publicitaris de "Ningú sense el seu blog" i "Sense blog no ets ningú"
els regalo regalats al Vicent Partal i Sra Maresma...sempre i quan s'avinguin a dir-ne blog en comptes de bloc. Difícil però no impossible ;-)
Deixeu-me fer una sola resposta per a dos oferiments. Estic segur, Júlia i Sani, que qualsevol dels dos podria fer-me de negre sense que és notés que no sóc jo i sense cap llibre d'estil. A la fi, fa tant de temps que ens llegim... Com a mínim, se que no hauria de patir per manca de llargada dels posts ;-) Que no, Sani, que cap exigència, ni imatges ni comentaris...; això sí, de tant en tant enviaria una foto de collita pròpia. De la qüestió econòmica, vull ser generós, us proposo un 66 % dels guanys del bloc. L'unica condició seia que que no parlaríeu del blog sinó del bloc, i no sé si passaríeu per aquí :-)
Entenc que un post diari seria potser massa exigència pel teu esperit lliure, aiguamarina, però... segur que no puc trobar arguments?
Per què vull, dius? Doncs perquè malgrat els cansaments cíclics ja fa tant temps... Quant als primers llocs, no té importància: aspiro al reconeixement de les generacions futures, a crear escola.
El solet ets tu, jo només sóc terraqüi...;-)
Ostres, Ramon, no hi he pensat... Va, ho arreglaré: el teu bloc té la força que només el blanc i el negre, amb tots els seus matisos, poden oferir. Entremig, tots els colors.
Seria una idea fantàstica, Jaka, i no ho dic de broma; m'agradaria veure la seva (seves) reaccions. Fes-ho.
Publica un comentari