27.6.09

breus intermitents d'estiu

Les nou:
M’assabento pel diari de la mort (investigaran detalls) de Michael Jackson. Encara que la seva música, i tota la resta, no m’agafà en el meu millor moment musical, l’he anat seguint. La seva mort m’ha sotragat: ja era un mite, el creia immortal, potser ja és immortal. El mateix diari m’informa de la mort de Farrah Fawcett. Menys espai. Feia temps que se sabia que tenia un càncer. També l’he seguida esporàdicament.

Les nou ben tocades:
La pitjor nota de les PAU correspon a Química. Ja fa anys que és així. Els diaris no expliquen si els resultats són deguts a la ineficàcia dels professors, a la desídia dels alumnes o al tipus de proves dels examinadors. L’any que ve tampoc no en diran res. Els resultats numèrics de la prova de llengua catalana, malgrat Carner i la Iliada, són lleugerament superiors als de l’any anterior.

Les dotze:
Vaig al FNAC (mai no sé si he d’apostrofar), a la secció de música francesa. Just a l’inici de l’escala mecànica de baixada hi ha una pila de discos de M. J., Kink of pop, que es venen a 14, 95 euros. La noia que m’atén a la caixa se sembla a la Janis Joplin, però té els pits més grans amb rierols subtils blavencs.

Migdia passat i primera hora de la tarda:
Experts i inexperts, Cuní inclòs, parlen de M. J. i F. F. En el segon cas, li retreuen tímidament que es prestés a ser gravada durant la seva malaltia. De M. J., mostren imatges de tot el món: iconografia disparada, tots els detalls, totes les idolatries, totes les hipòtesis.

Tornen a parlar de dues adaptacions teatrals d’obres literàries: El quadern gris i La ruta blava. No m’interessa gaire el teatre i encara menys les adaptacions literàries, tot i així tinc curiositat per conèixer la tria. No descarto assistir a les representacions.
Fa uns dies, ja a la matinada, van passar un reportatge sobre La ruta blava (en Sagarra junior n’havia parlat al diari) que suposo que va mirar molt poca gent, entre altres coses perquè van programar-lo molt tard. Per què? Ho ignoro. Deixo el vídeo aquí, convençut que el mirarà poca gent: sóc optimista.



A partir de les set:
Baixo Rambla avall fins arribar a la mar. Torno a pujar. Conec i desconec el que passejo. Els lleons de Colom tenen turistes als lloms. Les terrasses, plenes: un turista solitari es mira perplex un llenguado amb acompanyament, el peix sembla conformat. Al Liceu hi ha cua. Veig per primera vegada l’estàtua humana d’un pollet: patètic el groc artificial i la sensació que no creixerà. Una noia passeja un ram de flors en la seva bicicleta: magnífic ram i magnifica noia. Uns nuvis pugen en un Cadillac davant de l’Ajuntament i emprenen un destí ignorat. A la plaça de sant Felip Neri, un jove toca la guitarra, un gos udola, la font no raja, els de l’hotel prenen l’aperitiu. Una altra guitarra al principi del carrer de la Pietat, ningú no s’atura. Bombolles gegantines al costat de la catedral; veig una monja famosa que s’atura i somriu, no recordo el seu nom. Trobo la C. que em diu que avui ha llegit el tema de les oposicions; m’assegura que tenia el pressentiment que li tocaria Bernat Metge: està contenta... El dia no vol morir, la nit s’acosta. Em sembla bé.

Més tard:
La Joana s’adorm al sofà.

P. S. Finalment he pogut recordar el nom de la monja: Teresa Forcades, doctora en Teologia, Master of Divinity per la Universitat de Harvard i moltes altres coses. M'encanta aquesta monja, preclara, sempre en equilibri entre la religió i el laïcisme.

13 comentaris:

Júlia ha dit...

Els bons programes de televisió i de ràdio els acostumen a emetre a hores de mínima audiència, encara més ara, amb l'excusa que te'ls pots baixar i mirar quan vulguis.

No entenc massa això d'adaptar al teatre textos que no són teatrals i no recuperar el teatre-teatre.

Clidice ha dit...

Jo l'apostrofo l'Fnac com l'11 ;P ah! i ja se sap els llenguados: estan tan convençuts que no poden lluitar contra el seu destí! el vídeo està molt bé :)

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

El video no l'he pogut veure, jo no l'apostrofo perque no li dic "efnac", si li digués així l'apostrofaria..., que en passen de coses en un dia, i de vegades no observem...
Lo de la química, crec que és més per la matèria, que és més exigent que no pas pel nivell, dit d'una altra manera: "saps més química treient un 4, que català treient un 8"

Molt bon cap de setmana

Trini González Francisco ha dit...

Està clar que en Ramon ho ha clavat.
Un dia ben distret! :)

rhanya2 ha dit...

Com m'ha agradat llegir-te avui, Pere, t'he devorat seguint-te les passes, mirant el que mires i rient amb les teves observacions fresques i puntuals.
Una abraçada!!

Allau ha dit...

He llegit que pel "Quadern Gris" no queden entrades.

La secció de música francesa del FNAC fa una mica de pena, jo no hi trobo mai res. Sembla mentida que la casa mare sigui francesa.

Clidice ha dit...

És que últimament a can FNAC no sé que hi passa però hi ha alguna cosa que no rutlla, hi trobes més bon servei al Corteinglés que no pas allí i moltes pel·lis també. Per no parlar ja de llibres en català, que s'han reduït misteriosament al món mundial :(

jaka ha dit...

quin dia mes xulo i aprofitat!!!

Abraçades,

kika ha dit...

9: això del MJ a mi m'ha servit per adonar-me que no m'agrada el bassas com a corresponsal de tv3... llàstima, perquè m'agradava molt sentir-lo a la ràdio.

9+: les notes depenen tant de com es decideixen corretgir els exàmens que els continguts sovint no hi tenen cap efecte. i potser també depenen de la política, no?

12: encara que em faci una mica de ràbia, com la clidice, jo també trobo que el corte inglés donima l'fnac... per vàries raons: oferta, servei, ...

12+: glups! :-D

7: bona passejada! i ben tranquil·la que devia ser si vas aconseguir tots aquests detalls :-)

bon final!
i quina il·lusió veure la teresa forcades. a mi també m'agrada molt!

miquel ha dit...

Certament, Júlia, fins i tot les pelis més interessants s'acumulen a les petites.
Jo tampoc no ho entenc, però si ho fan, com a mínim que al principi del títol de l'obra o al final entre parèntesi haurien de posar: antologia.
Quant a recuperar el teatre, de vegades valdria més que s'ho pensessin dues vegades abans de fer reposicions; és clar que, a diferència del cine, en el teatre no es pot comparar amb les versions originals.

Encara hi ha una tercera opció, Clidice, a més de "el" o "l'", que és escriure "la" (La FNAC), com fan els francesos, em sembla.
Els llenguados són peixos ben estranys: els seus ulls estan en plans diferents segons siguin vius o morts: mai no els he entès del tot.

Ei, Ramon, jo realment no sé com dir FNAC, em passa igual que amb el FBI (l'efabei? -efebei en occidental-)
Realment cada instant és ple de detalls; de vegades m'agradaria ser una mica més observador i emnys badoc.
Ei, ei, la teva comparativa del 4 amb el 8 és molt agosarada. De tota manera, més seriosament, em temo que la coordinació dels profes d'institut amb els de la universitat que posen les proves no deu acabar de funcionar. Dit d'una altra manera, quan la mitjana d'una assignatura és el suspens és que alguna cosa falla.

Passejar és una distracció absolutament recomanable i higiènica, Trini. Ah, ja tinc ganes de tornar a passejar-me per la Cala, gairebé fa un any que no ho faig ;-)

Gràcies, Violette, és un plaer que m'acompanyis i riguis amb mi, que més puc demanar?
Una abraçada.

És que el Quadern gris és molta literatura, la facin com la facin (bé, ja trobarem algun seient, no trobes?). Tens raó, poca cosa i mal endreçada, a la secció francesa; fins i tot hi vaig trobar la Pantoja, que vaig desar immediatament a la secció italiana.

Una altra, Clidice, els llibrs en català... Una conxorxa :-)

Va, jaka, és només qüestió d'horari. Hi ha tantes coses que no costen res al llarg del dia.
Besades.

9. tinc el mateix sentiment que tu, kika, encara que per TV3 l'he vist poc al Bassas
9+ En aqust cas, més que dels correctors depèn d'una política impopular, ho sé de bona tinta i a través d'una orella atenta. Ara, la qüestió és que els diaris d'aquest cas no en parlen, potser perquè no tenen química amb la química o perquè políticament no té cap importància.
12. Ben cert. No assumeixen cap risc.
12+ glups?
7. Sí, una paseejada habitual, però em calia obrir pas a cops de colze en algunes parts dels trajecte.
Gran dona la Forcades, li haurem de donar algun premi.

kika ha dit...

aclariment:
glups, perquè en aquest punt no sabia què posar! però no el volia deixar com si l'hagués oblidat! :-)

miquel ha dit...

glups ;-)