29.5.10

petons més dolços que el vi

A penes el vaig seguir després; ell no tenia gaires més anys que jo, però no oblido -com ho podria fer?- aquella època en què els petons eren més dolços que el vi, quan un dia érem capitans i al següent ni tan sols soldats, però els petons eren sempre, sempre –i com costaven a vegades i quina amargor els desencisos!-, més dolços que el vi.



Sempre amb mi.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Oh, preciosa cançó, era 'de la meva edat', òndia, fa una temporada que només veig morts de la 'meva edat'.

Tot un personatge, amb alts i baixos i moltes senyores, descansi en pau.

Va fer moltes coses i va tenir diferents vides, llàstima que no vaig anar a veure Saraband, però quan la meva filla eren petiteta van emetre els primers dibuixos en català, uns gossets de l'est d'Europa (tenien molt de prestigi 'esquerrà' els dibuixos de per allà) que es deien TIP i TAP (amb l'oncle FIDO) i ell feia totes les veus, sempre ho recordaré.

Júlia ha dit...

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/34208/

Júlia ha dit...

Perdó, rectifico, la sèrie era belga, el que passa és que es va passar a molts països i les còpies que he trobat són en llengües de l'est. Era dels setanta però la va emetre TV2 a 'Quitxalla' el 1981, era una delícia, després compràvem els contes a ONA i els explicàvem fent veus i imitant Cors.

iruna ha dit...

ho has explicat amb molta tendresa.

m'ha agradat molt, com ho has escrit, la cançó, i com ell la cantava. no sabia que a més d'actor havia sigut cantant, doblador...

ara he trobat un vídeo on actuava i cantava, a col·legi, amb l'hermano josé i altres companys, una cançó de la trinca: "els col·legis d'avui dia / ja no són com els d'abans..." http://www.youtube.com/watch?v=_nPicu5UCow

a més dels anys viscuts i dels petons més dolços que el vi, m'ha semblat que podies compartir amb ell també esta mica de xiquet(-mestre).

una abraçada, pere

miquel ha dit...

Una cançó, Júlia, d'una condensació -i deixem de banda detalls literaris- pròpia d'Espriu. A mi també m'agrada.
Gràcies per l'enllaç
Jo el vaig anar seguint, com dic, molt de lluny, però mai no vaig oblidar la seva primera època. Certament, cada vegada són més propers en l'edat els nostres morts.

És curiós, iruna, perquè tot i el distanciament posterior, era una persona d'aquelles que et pertanyen una mica; d'aquelles que la seva mort és també una mica la teva mort.
Gràcies pel vídeo. Com que encara estic en actiu, no tinc el distanciament suficient, però m'agrada la proposta. Qui sap si algun dia faré el meu vídeo sobre el tema i et demanaré que actuís :-)

Una abraçada