Prim torna a cavalcar, però poc

...En cualquier momento va a haber un golpe de Estado, volverán los jodidos Borbones, los españoles perderán otra vez sus libertades y se archivará el sumario.

Ian Gibson: La berlina de Prim.

Van assassinar Prim i al cap de poc, liquidada la I República, van tornar los “jodidos Borbones”. La història que explica Gibson en la seua novel·la es desenvolupa en un període de temps que transcorre entre aquests dos esdeveniments i explica les investigacions que fa, sobretot a Espanya, un periodista irlandès, Patrick Boyd, amb la intenció de descobrir qui va matar – autors materials i instigadors- el general Prim.

Tinc una certa simpatia per Prim: perquè era de Reus, perquè durant uns anys, per anar a la feina, passava per davant de la seua estàtua eqüestre, perquè durant molts anys la casa on va nàixer la meua àvia, la meua mare i on vaig veire de petit i de jove estava en un carrer que portava el seu nom, encara que després, per qüestions de modes i potser consciències, es va convertir en el carrer de Companys; Prim, a més, em recorda en Serrallonga, el de La bogeria de Narcís Oller. I molts altres coses. En definitiva, que em feia gràcia llegir el llibre de Gibson.

De bon principi la cosa prometia, un jove irlandès, fill inventat d'un, segons uns, heroi real, Robert Boyd, arriba a l'Espanya convulsa de l'època i comença a investigar l'assassinat del general a partir de diversos testimonis que li proporcionen els contactes espanyols, entre altres l'avi i el pare d'Antonio Machado. De seguida, a més, apareix una marquesa “guapísima, opulenta de carnes, morena...” de qui s'enamora el protagonista (em recorda lleugerament la relació que s'estableix a Riña de gatos entre el jove anglès i l'aristocràtica jove, just en un període de la història d'Espanya també convuls i incert)...

Vaig començar a escriure tot això fa unes setmanes, al cap de quatre o cinc dies d'haver llegit La berlina de Prim. En aquell moment segurament tenia la continuació de l'escrit clara, però ho vaig deixar. M'han passat les ganes de continuar, no perquè no tingui presents alguns detalls, que també, sinó perquè se m'ha esvaït l'interès inicial. Al cap d'unes quantes pàgines de presentació de personatges i de situacions que m'oferien promeses de continuïtat més o menys interessants, la novel·la com a tal se'm va fer feixuga, sobretot en veure que agafava els aires d'un sumari -sempre reiteratius- novel·lat que afegiria molt poc al que ja es coneix sobre l'assassinat de Prim i que des del punt de vista de la ficció, de la versemblança de la ficció, feia aigües en alguns moments, sobtada mort del protagonista inclosa, una mort que estic segur que altres lectors pensaran que és un colofó ben trobat. Potser si s'hagués incidit més sobre la persona i la personalitat de Prim, encara que fos mentida... És clar que queda la tasca de reproducció del moment històric, les reflexions ideològiques...

I si no haguessin assassinat Prim? Vet aquí una altra novel·la la qualitat (?) de la qual dependria, com sempre, de la perícia del narrador més que dels fets narrats.

En fi, espero que la Júlia, que ja deu haver acabat la berlina, s'expressi amb més detalls i aporti més consistència que jo.