8.1.13

en la calor de l'hivern

Torno a Barcelona. Tanco el cicle de les festes amb una generositat reial excessiva quant a pes corporal ; penso que no la mereixo perquè reconec, sé, que no he fet prou bondat.

La connexió amb les realitats i les fantasies, més enllà de les familiars i les locals, i encara, han estat escasses durant aquests dies. Quants esdeveniments importants em dec haver perdut que mai no recuperaré!

A través de la ràdio del cotxe escolto uns tertulians que parlen de Messi (més tard sabré que li han concedit, tal com es preveia, la pilota d'or per quarta vegada consecutiva). En un moment determinat, un dels participants esmenta el tancament imminent de la llibreria Catalònia; un altre parla de la mala gestió de la llibreria sense donar detalls, diu que es preveu que el seu lloc l'ocupi un establiment de menjar ràpid; tornen a Messi. Tot són presses, impaciència.

No en sé res de la gestió de la Catalònia, però sé que són temps difícils per a les llibreries, i em sap especialment greu el tancament d'una de les llibreries que més he freqüentat des que vaig arribar a Barcelona. Quina altra en queda de les grans dels meus primers anys aquí?

Al vespre m'aturo una estona a la porta de la llibreria. Llegeixo la nota de comiat, les explicacions. A l'interior, un càmera de televisió deu haver acabat d'enregistrar un petit reportatge. Som set o vuit persones. Ja no es pot pujar al pis superior. Al fons, als prestatges de poesia, assaig literaris, etc. gairebé no queden llibres, els tenen en pilons sobre el terra de davant. En sortir, m'aturo un moment a expressar el meu condol -qualsevol manifestació de solidaritat ja és inútil- a Miquel Colomer. A final de mes la seva aventura i la de la Catalònia ja serà història.

Torno cap a casa pensant que he perdut una de les meues cases.

9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja ho vaig escoltar per la radio que tancaba la Catalonia, és el signe dels temps. A Sabadell en un parell d'anys en varen tancar dues de referència. Ara es venen llibres a el CORTE INGLÉS.

Pais secret ha dit...

Sap molt de greu, però encara teniu sort, els que viviu a Barcelona que en queden unes quantes. En pobles petits -i no tant- ja no hi ha referències, han anat tancant totes. Les que queden es limiten a vendre best-sellers i diaris, i si vols alguna cosa l´han de demanar i qui sap quan arriba...Sempre penso que els llibreters són petits grans herois qüotidians.

Júlia ha dit...

Només quedaran els més grans i Planeta, que s'ho menja tot. De tota manera aquesta vegada, com en el cas d'ONA, m'han donat un bon disgust, ja que eren emblemàtiques i simbòliques. Als barris ja no queda res, alguna papereria que encara et porta algun encàrrec i gràcies.

Ja fa anys va està a punt de tancar però se'n va sortir.

També, tot i que més moderns, s'han tancat tots els Happy Books menys un i el de Pelayo em fa molta ràbia, el carrer fa pena, sense La Vanguardia, ni els discos Baladas ni, ara, sense llibreria.

Sempre ens quedarà internet i la segona mà ja que a més quan un llibre té dos anys desapareix del món dels taulells vius, amb alguna excepció privilegiada.

Carme ha dit...

Disgust, disgust... La Catalonia com Ona eren les meves preferides de tota la vida...

fra miquel ha dit...

Trist, si. I no serà la última.
Al barri d'Horta encara aguanta una petita llibreria (Sagitari). Espero que no defalleixi i que sàpiguen articular la venda de llibres amb les noves tecnologies per resistir.
En altres camps ja hem vist com queien referents com Discs Castelló. No sé en quina situació està ara la casa de fotografia ARPI però l'estiu passat estaven amb concurs de creditors i un ERE que deixava tancades les seccions per a professionals. A la botiga només hi havia un treballador.
Però jo crec que tot això no és només a causa de la crisi, hi té molt a veure la revolució d'internet i les anomenades noves tecnologies
Jo ara gasto: e-book, mp3 i càmera digital...
Abraçada

Assum ha dit...

Trist el tancament de Catalònia i tantes altres llibreries...
evidentment està relacionat amb les noves maneres de llegir digitalment.Però és que el tema anirà a pitjor sinó s´hi posa remei. Vas llegir l´article del magasine del diumenge de l´Àngeles Caso?
Si continuem piratejant, els escriptors no publicaran.

miquel ha dit...

Segurament es llegeix i s'edita més ara que fa 30 o 40 anys, per què, doncs, desapareixen llibreries? En fi, Francesc, signes misteriosos del temps.

És veritat, A., els pobles petits, mitjans i els barris de Barcelona han anat perdent llibreries. En tot cas, encara ningú no n'ha explicat prou bé el funcionament de tot plegat: en alguns pobles encara obren llibreries i d'altres continuen funcionant.

No sabia el tancament de la Happy de Pelayo, Júlia; m'agradava baixar al seu soterrani.
La segona mà llibretera, la que té botigues físiques, tampoc no passa per un dels seus millors moments. En alguns casos, una vegada es jubili el propietari no hi haurà continuador.

I tan trist, Carme. A la Júlia, al seu post d'avui, encara li recordava una altra llibreria de la qual em va saber molt greu el tancament: la Públia, que portava en Ballester i els seus fills.

Cert, fra, internet, les noves tecnologies en general i algun altre aspecte que se m'escapa, i que no és la crisi, han fet canvis importants.
No sabia això que expliques d'Arpí. Fa pocs dies vaig fer un post insinuant els negocis fotogràfics de la família Serra, que en són els propietaris, també de la botiga del Passseig de Gràcia, que trobo molt desmillorada, i de la més petita de la plaça de Sant Jaume.
Jo també estic plenament tecnificat, encara que en el cas dels llibres comparteixo papaer i e-reader.
Abraçada.

No estic segur, Assum, que la desaparició de llibreries estigui directament relacionat, de moment, amb la lectura digital; em sembla que els ha fet més mal la venda de llibres per internet.
No vaig llegir l'aticle de la Caso, però encara tinc el suplement a casa, ho faré.
Quan al pirateig, sense ser un expert, diria que, per exemple, afecta poquíssim el llibre en català i tot i així va plegar Ona, que només venia llibres en català.

Assum ha dit...

Vas llegir l´article d´ahir de la v. del Xavier Antich Carta d´amor?
M´agrada quan parla de les llibreries europees, jo també ho faig això de visitar llibreries, i ja fa molts anys que a Europa hi ha llibreries per quedar-s´hi estona, ja sigui amb taules i cadires, servei de bar, activitats culturals etc....aquí això tot just comença....potser és el camí.

miquel ha dit...

Encara no l'he llegit, Assum, aquests dies llegeixo poquíssim.
És difícil de dir quin és el camí. La veritat és que jo no en sé res del tema; vull dir del que pretén la gent trobar en una llibreria. Jo només vull trobar llibres que em semblin interesants i que em pugui passejar tranquil·lament entre preestatges i expositors. Si, a més, llibreters o llibreteres em segueixen la conversa, millor.