curiositats fotogràfiques

Fa uns dies llegia en alguns diaris una curiositat d'aquelles que solen aparèixer més aviat en les edicions digitals. Es tractava d'una imatge de Sightsmap, que, com indica el seu nom, mostra aquells lloc del món que tenen més interès segons el nombre de fotos que s'hi han fet i que han estat pujades a internet a través de Panoramio, un servei de Google. En el mapa, s'observa a primera vista les zones més “calentes” i les més poc fotografiades. Els diaris comentaven que Espanya ocupa un bon lloc, però, sobretot, que Barcelona és la tercera ciutat més fotografiada del món. Poca broma, la tercera, només darrere de Nova York i de Roma, mentre que Madrid ocupava aquesta nit (ho he comprovat) el número 12.

Em va estranyar, tan acostumats com estem als rànquings comparatius entre Barcelona i Madrid (i el món en general), que  aquesta curiositat fotogràfica no donés més joc. Després vaig pensar que potser miraculosament tots ens havíem tornat més assenyats, que tenir interès en una de les ciutats més fotografiades (jo m'autoacuso) on no cal anar per saber com és i com es viu és un signe de vulgaritat, que els esperits selectes prefereixen els llocs singulars, verges, aquells a penes visitats, on encara tot és possible. Vaig començar a buscar en el mapa els llocs més foscos, més amagats, amb la intenció, si m'ho permeten les meus circumstàncies, d'acostar-m'hi, gaudir del temps fora de les gernacions i, en tornar, explicar a través de les meus fotos una experiència única. Estic en la cerca.