25.7.14

de Barcelona a Benín


De petit i de jove, segurament estimulat pels llibres d'aventures que llegia, m'atreien els països que no coneixia -és a dir, tots- i molt especialment aquells que apareixien en les novel·les o els que per una o altra raó em semblaven més exòtics: alguns asiàtics i els africans de més avall de la Mediterrània en general. Mentre cursava el batxillerat, en les meues hores obligatòries d'estudi en l'internat, escrivia algunes cartes a ambaixades i consolats i amb excuses peregrines i amb lletra maldestra que encara conservo demanava informacions generals i concretes sobre el país. La majoria de seus diplomàtiques em responien en sobres petits amb fullets propagandístics i, alguna vegada, en sobres voluminosos amb tant de material que trigava dies a pair-lo. De tot el que rebia, el que m'agradava més era poder desplegar els mapes del territori i imaginar rutes que mai faria amb aventures inversemblants que aleshores no m'ho semblaven tant.

Em vénen al cap aquests records cada vegada que passo pel carrer d'Aragó i veig onejar -les darreres tardes ha fet prou ventet- una bandera tricolor, verd, groc i roig, amb una placa a sota que des de la meua vorera és il·legible. Abans, com tothom que hagués acabat el batxillerat mínimament amb profit, sabia totes les banderes, i les capitals, però no només la memòria imperfecta, sinó les novetats frontereres, m'han anat descontextualitzant, de manera que Benín -el nom de la placa de sota la bandera- m'és un país desconegut... Si encara m'hagués dit Dahomey...

Què en sé de Benín? Ben poca cosa. A veure:

País africà, antiga colònia francesa, amb capital a Porto-Novo, encara que la principal ciutat és Cotonou (una cosa semblant a Madrid i Barcelona però menys centralista). Poc més de nou milions d'habitants. L'actual president de la República és Yayi Boni (des de 2006). Malgrat que hi ha un president, també hi ha algun rei, com el del territori d'Agonlin que, per cert, fa uns anys va visitar Barcelona amb dues de les seues esposes. L'activitat principal és l'agricultura, tot i que ofereixen condicions molt avantatjoses a qui hi vulgui instal·lar alguna indústria. Clima previsible, amb estacions seques i d'altres de plujoses. Etc.

De tota manera, el que trobo més interessant de Benín, així, des de fora, des del desconeixement, és la varietat de llengües que s'hi parlen, moltes compartides amb territoris veïns -tots coneixem l'artificialitat de les fronteres polítiques-; algunes amb menys parlants que els residents habituals del meu poble. Si m'erro en l'enumeració, que em disculpi qui ho hagi de fer:
Aguna
Aja
Anii
Anufo
Baatonum
Biali
Boko
Dendi
Ditammari
Ede Cabe
Ede Ica
Ede Ije
Ede Nago
Ede Nago, Kura
Ede Nago, Manigri Kambolé
Fon
Foodo
Francès
Fulfulbe, Borgu
Fulfulbe, Gorgal
Gbe, Ayizo
Gbe, Ci
Gbe, Defi
Gbe Eastern Xwla
Gbe, Gbesi
Gbe, Kotafon
Gbe, Maxi
Gbe Saxwe
Gbe, , Tofin
Gbe, Waci
Gbe, Weme
Gbe, Xwla Occidental
Gbe, Xwela
Gen
Gourmanchéna
Gun
Hausa
Ifè
Kabiyé
Kyenga
Lama
Lukpa
Mbeline
Miyobe
Mokole
Nateni
Ngangam
Notre
Tchumbuli
Tem
Waama
Yom
Yoruba (Ioruba)

Qualsevol dia, passat l'estiu -ara me'n vaig de vacances-, potser pujaré al consolat honorari de la República de Benín i qui sap si el mateix cònsol em regalarà un mapa històric o geogràfic (o els dos) de l'estat per reprendre el vell costum de traçar rutes ideals, i fins i tot em dirà quatre coses sobre les varietats lingüístiques que coexisteixen -potser prosperen o es marceixen- sota l'hegemonia del francès oficial.

Amigues i amics, exòtiques o no, bones vacances! Fins la tornada.

 

6 comentaris:

Josep ha dit...

Miquel, quan tornis de les teves vacances vés a l'ambaixada i demana informació. Jo tan sols puc dir-te que Benín és la vella capital dels esclaus, molts van ser els que van sortir de les platges buides banyades per les onades de Ouidah rumb a Amèrica, lligats amb grillons i no van tornar mai. Aquesta ciutat plena de temples i records històrics, no oblida el seu passat, i la ruta dels esclaus és el fonament del vudú. Especialment els esclaus de les ètnies fons i ioruba van ser els qui van portar a Amèrica els principis del vudú haitià, cubà i brasiler.

Bon estiu i bones vacances!!

Josep ha dit...


Miquel, dispesa. Resulta que tens un bloc entre els teus preferits, és:UCRONIES. Jo li deixo un comentari i no m'ho permet. El problema no és aquests. El problema que tinc és que li demano permís per copiar-lo i posar-lo al meu bloc. Si ets tan amable i tens el seu correu li pots deixar això:

"És un autèntic plaer trobar unes lletres com les teves. Un home culte com Vargas Llosa es mereix el que li dius

Amb el teu permís les deixo en el meu bloc. Per descomptat que en cas d'haver comès una irregularitat el retiraré immediatament.

Molt agraït"

Molt agraït a tu també, Miquel. Bones vacances.

fra miquel ha dit...

Amb la imaginació també es pot viatjar ;) Fins i tot et pots inventar països! :)
I si m'apures, segons s'explica a la pel·lícula "No mires para abajo" fer l'amor també et pot transportar a llocs llunyans :D
Bones vacances Miquel!
una abraçada

PS: fes fotos! ;)

Macondo ha dit...

Tinc la sort d'haver-hi estat, ja fa bastants anys. Recordo les ciutats que anomenes i altres petits pobles i poblats. Les cases i els graners fets de fang, les pedres de sacrifici enmig del poblat, els museus polsinosos plens de talles i multitud de peces que si algú en pogués explicar la història seria una meravella, les cases de la paraula, les ciutats enmig de l'aigua, els colors dels vestits, alguna cerimònia vudú escolatada de lluny, les fortificacions de la costa on tancaven els esclaus per a ser transportats, haver saludat reitons...en fi un munt de records i alguna caixa plena de diapositives perduda a l'estudi. Àfrica infinita i desconeguda i sovint incompresa des del que s'ha vingut a anomenar la cultura occidental ( que ja no sé si és cultura o el pitjor dels sincretismes comercials!!!).

Una abraçada

Clarissa ha dit...

bones vacances Miquel!

miquel ha dit...

Ja de retorn, amics i amigues. Impossible arribar a Benín. Gràcies per les informacions i els vostres desitjos. Ens continuem veient per aquí.