La densitat de població a Barcelona és
extraordinària -als estius molt més, i a la Barceloneta...- i
encara que abunden els arbres als carrers, sobretot de l'Eixample,
els espais verds són escassos. Per això és lloable l'esforç que
fa l'ajuntament per convertir patis interiors de les illes i solars
en desús, i aparentment no subjectes a l'especulació immobiliària,
en zones enjardinades.
Vaig estar contentíssim quan van adequar un d'aquests petits espais just al costat de casa ara fa uns mesos. Ja hi he entrat una vegada i em sembla magnífic; fins i tot hi van plantar unes mates de romer que creix sa i flairant i em transporta al meu sud. El que m'agrada més de tot, però -ja ho insinuava al post d'ahir-, és veure i sentir els nens, observar com gaudeixen en el petit clos obert de la sortida a la posta de sol i envoltat per tres parets i un reixat.
Ahir, sense anar més lluny, cap a les cinc de la tarda, va aparèixer un grupet de vailets amb els pares (vull dir pares i mares, esclar, encara que més mares que pares). Vaig deduir que celebraven l'aniversari d'un dels petits, i com que no tenien un pis, una terrassa, un terrat, o el que fos, prou gran, van decidir, amb molt bon criteri, fer la festa en aquest lloc tan adient per aquest tipus d'esdeveniments. Les mares seien en els bancs, segurament parlant dels fills, mentre una animadora (es veu que es una modalitat professional que s'estén força) distreia els menuts de mil maneres imaginatives que anaven acompanyades d'una música especialment adequada als jocs infantils. Llàstima que, com es pot comprovar al vídeo de mostra, el so fos excessivament baix, cosa que obligava a forçar l'oida; però no em vaig atrevir a cridar des de casa que, sisplau, augmentessin una mica el volum i vaig ser massa tímid per baixar a demanar-los-ho cara a cara. Un altre dia, si tornen, ho faré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada