22.9.14

primer volt (o vol, segons com es miri)


Primera aproximació a darrera hora a la Fira del Llibre d'Ocasió (etc.) del passeig de Gràcia. Només quatre-cents metres de parades, dels quals cal excloure el lloc que ocupen les terrasses -deesses omnipotents (i de tant en tant castigades per pecats venials pels déus municipals..., que tot té un preu) del present i del futur de la ciutat daurada- i algun altre racó menor. Com minva la meua fira preferida...! Però encara queden els resistents, els d'aquí i els de fora, com el llibreter Costa -se us saluda, em diu, i em vol vendre uns quants volums d'història del país-, que cada any baixa de Vic perquè li agrada la tradició i el contacte amb la gent, encara que després, al menys per un dia, sopi potser sol i escèptic en la Cerveseria d'Or, potser.

Hi ha anys que després de mirar i remirar amb prou feines compro un o dos llibres -em sobren lectures i em falten espais-, però enguany, només arribar, qüestió de vibracions, ja vaig firar-me a la primera parada a preu mòdic, és a dir, de tres a cinc euros. Vaig començar amb una obreta de Sempronio, El Paseo de Gracia, de lectura ràpida i que confirma que al passeig des d'un moment determinat ha estat l'aparador més important de Barcelona; la llàstima és que la majoria de barcelonins de pro o de contra ja tenen poc interès a passejar-s'hi i encara menys a viure-hi, fins i tot Pujol ha tancat el piset que hi tenia. Els notaris, aguanten. En la mateixa parada vaig comprar Obra de Pere Quart, editada per Fontanella l'any 1963, que inclou des de Les decapitacions a Vacances pagades, a més d'alguns poemes posteriorment reclassificats. Com passa a vegades amb els llibres de segona mà, a la primera pàgina hi havia el nom de l'antiga posseïdora i l'edat de l'adquisició (XIX) en números romans. Maria Neus... i els dos cognoms. A casa, vaig mirar si la trobava a través del Google; efectivament. Ara deu passar dels 70, i en un rampell d'irreflexió vaig pensar de trucar-li ni que fos per preguntar-li com és que s'havia desfet de Pere Quart (Avia per telèfon una rialla trista...), però va prevaler el seny.

Parada següent a la ídem de l'Ajuntament, on també per tres euros em vaig fer amb Verdaguer i els Jocs Florals de Barcelona, molt documentat, escrit per M. Àngels Verdaguer Pajerols, amb tres introduccions: Joan Clos, Ferran Mascarell i Antoni Nicolau. Llàstima que el llibre no inclogui tots els poemes de Verdaguer presentats als Jocs. Tot i així, un primer fulleig em fa concloure que la lectura serà pausada i interessant. De la paradeta de l'Ajuntament, m'agrada comprovar que tots els anys canvien de venedors, però que solen ser -deixeu-me utilitzar terminologia planiana- dues senyoretes assegudes que parlen de les seues coses mentre els possibles compradors mirem i fullegem; després, si comprem, entre les dues et serveixen el llibre en una bossa de plàstic més bonica que les de les altres parades i amb inclusió de punt de llibre municipal. Barcelona té poder.

Sobre Verdaguer, hi ha un poema de Pere Quart, una nadala de fet, que m'agrada molt i que no acabo de saber si és enterament innocent -angelet més tendre- o traspua un vol  d'ironia -de volar llis. El copio per si algú el vol incloure en el recitat del dia de Nadal, o en qualsevol altra data.

BORRISSOL D'ÀNGEL

                 A Mossèn Verdaguer

Só l'angelet més tendre
del Paradís,
que ara començo a aprendre
de volar llis.

Quan travesso les sales

d'or i safir
el batec de mes ales
sembla un sospir

Pel fregadís amb l'aire

durant el vol,
deixo un polsim, no gaire,
de borrissol.

La brisa se l'emmena

cada matí
i a poc a poc n'emplena
tot un coixí.

Si per Nadal celeste,

l'infant Jesús
hi reclinés la testa
o els peuets nus!

Só l'angelet més tendre

del Paradís,
que ara començo a aprendre
de volar llis.