21.10.14

quatre o cinc anotacions disperses amb l'obsolescència programada


Suposo que és normal que els comentaristes polítics del país vagin una mica de bòlid amb els darrers esdeveniments i que, tret dels més monolítics, els altres juguin a endevinar. Ha de ser difícil, si no impossible, no participar del caos de declaracions, contradeclaracions, aliances i trencaments dels partits polítics, de les associacions que no són partits però fan política, etc. Tot s'encomana.

M'admira que pràcticament tothom parli encara de dretes i esquerres, que són dos termes que en el sentit primitiu més aviat han quedat obsolets, per molt que encara hi hagi qui se'ls atribueix o els atribueix als altres. Esclar que és més fàcil continuar amb velles denominacions per a noves formes que imaginar mots nous per a conceptes i situacions noves.

També m'admira que encara es faci servir el terme burgesia, obsolet i limitador en la societat actual. De la mateixa manera que ja només els historiadors fan servir la paraula menestral, la burgesia, tal com es coneixia, ja hauria de quedar únicament per als llibres d'història.

Curiós que cap partit polític es plantegi seriosament -vull dir amb terminis concrets- canviar les regles de joc dels partits polítics, que entenc que és el primer que hauria de fer tot partit polític (perdó per les repeticions), sobretot els qui diuen -com se n'omplen la boca!- que representen la voluntat popular, una nova forma d'entendre la democràcia. Llistes obertes, mandats limitats en el temps, etc., serien els requisits bàsics per començar, elementals. Esclar que jo, que estic per la dissolució dels partits polítics tal com funcionen, no sóc ningú per aconsellar res.

Ben pensat, jo també sóc obsolet; per exemple, no vaig entendre q ue la Forcadell demanés eleccions en un termini màxim de ters mesos. Se suposa que a més del seu propi full de ruta l'ANC marca el full de ruta del govern? També és veritat que el full de ruta a mig termini de l'ANC el coneixem i el del govern no el coneix el propi govern, o potser és secret, que ara és primordial no mostrar les cartes als enemics.

Sobre el 9-N, no sé què dir. Ei, jo aniré a votar -amb alegria!-, i farem una festa com la de les darreres diades. I què? Ens anirem entretenint mentre arriben unes altres eleccions que serviran per formar un nou govern que actualitzarà velles propostes o ens en farà de noves. Abrevio, em salto unes quantes passes. El nou govern proclama -parlar no costa gaire- el Nou Estat Català. Ja està dit. I després, què?

Rellegeixo tot el que he escrit a raig i veig que dec ser un dels pocs catalans que, políticament i socialment parlant, entén ben poca cosa, i que més valdria que no em dediqués a omplir espai sobre aquests temes, encara menys quan són simbòlics.


7 comentaris:

Júlia ha dit...

M'inquieten tantes exigències per part d'organitzacions que no han estat votades, la veritat, sigui com sigui els partits tenen una certa legitimitat, amb tots els seus condicionants, més enllà d'aquí tot s'escapa a qualsevol control.

PS ha dit...

Estic bastant com tu Miquel i a més a més m'està començant a pujar la mosca al nas. M'agradaria no pensar que al final el que busquen és que la gent estigui més i més fastiguejada i no vagi a votar res, ni consultes, ni festes ni eleccions . Tot per ells i a seguir com sempre.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Doncs jo el nou 9N m'ha destrempat, és que serà votar per no res, a banda que la participació baixarà i molt i tampoc serà representatiu, nomès hi aniran els convençuts del si,si.

Unknown ha dit...

tinc la sensació que "la gent" encara tenim massa interioritzat el fet delegar en líders el "pensament comú"; penso que el President, particularment, i els caps visibles dels partits han volgut abusar d'aquesta delegació sobretot després del segon 11 de setembre... i la gent ens en hem refiat.

Culpa d'ells, doncs, d'abusar de protagonisme -quan només ens havien de representar políticament- i culpa nostra de deixar-los abusar. Però encara tenim, la gent, la darrera paraula.

Em sembles injust o desinformat quan comentes dels "partits polítics". També és veritat que potser les CUP no entren dins aquesta definició. Però per si se t'ha escapat... (i en tant que opció política parlamentària), et vull recordar que les CUP són tant assembleàries com poden; que sí que plantegen canviar el "joc" dels partits polítics i ho fan predicant amb l'exemple; i que la primera mostra és la decisió feta pública de David Fernàndez de ser diputat una única legislatura, limitar-se el sou de diputat a 1.500 euros mensuals, i tornar a ciutadania de carrer abans de les properes eleccions. No sé si és això el que trobes a faltar en altres "polítics"....

salut

Anònim ha dit...

Que sí, Júlia, s'escapa a qualsevol control l'acció dels partits (esclar que ens diuen allò que cada quatre anys podem votar, que és la ximpleria més demagògica que s'ha dit des que existeixen votacions en els règims democràtics i els altres) i l'acció dels no partits.
De moment, ens conformarem, però protestarem.

Ja veus, A., que sobre la situació actual no tinc les coses clares, com tu i com molta altra gent, però sí que plana la sensació inevitable de manipulació i de mediocritat.

Francesc, un aspecte del que dius, que ja vas escriure en un post, em sembla fonamental més enllà de legalitat o no i totes les qüestions menors: la participació. si la participació és menor del 50 % -i els qui organitzen la consulta ja seues tenir dades sobre això- la moguda em semblarà una presa de pèl.

Potser tens raó, Xon, però els sistemes democràtics d'arreu es bases encara en aquesta delegació de poder. Tot plegat és força complicat; podem prendre la paraula els ciutadans, via referèndums o semblant en alguns casos concrets d'especial importància, però la complexitat i la varietat de les decisions de cada dia a l'hora de regir un territori més o menys gran exigeix la presa de decisions amb força immediatesa i aquetes són les funcions dels governs, als quals, en tot cas se'ls poden demanar comptes mitjançant els mecanismes que calgui.
La meua funció no és ser just, però segurament sí que estic desinformat. sobre els concrecions que exposes: el moviment assembleari és bo en alguns casos i una rèmora en altres. Que els parlamentaris es posin un sou mensual de 1500 euros podria dir que no em sembla ni bé ni malament quant al topall, però em sembla un sou molt baix per la funció que fan. Aplaudeixo els gestos i la intenció, llàstima que encara siguin minoria parlamentària i els seu exemple no el segueixin els partits que tenen opcions de govern.
Quant a canviar el joc polític, en altres moments he fet propostes radicals, segurament massa, com la de no votar ningú que es presenti a cap càrrec i triar entre els qui no es presenten.
En fi, Xon, que el tema és interesant i, de moment, inacabable.


Miquel

Unknown ha dit...

els sistemes democràtics d'arreu...

sembla com si la democràcia "representativa" que tenim fos tan poc reinventable com la constitución española de 1978...

és que no es pot crear una democràcia participativa?

potser, només potser, la única opció d'evolucionar a tots els nivells és imaginar que les normes actuals no són les úniques possibles, Miquel...

miquel ha dit...

Xon, se'm fa difícil poder respondre al que dius per dos motius: perquè considero, crec que ja ho he dit, que el tema és complex, i perquè les idees que en tinc estan en període de gestació i dubto que acabi de perfilar-les amb precisió en un futur immediat.
En tot cas, esclar que crec en moltes formes alternatives de participació en l'ordenament de la societat i en la possibilitat d'aconseguir que els individus siguin més feliços.
El que sí que puc concretar, i assumeixo la responsabilitat que calgui, és que els sistemes polítics tradicionals són obsolets, de la mateixa manera que ho són les concepcions d'estat.