9.3.15

per a l'anna, i per a tots els qui en dilluns se senten especialment filosòfics


No sé si ha molta gent que es fa preguntes inútils – Qui som? Què som?- que mentre troben respostes aproximades impedeixen esbrinar qüestions més immediates. Qui som o què som no ens impedeix ser, malgrat tots els dubtes possibles sobre la nostra existència. En determinats moments i circumstàncies, em sembla molt més pràctic preguntar-se on som i, sobretot els qui encara treballen, preguntar-se els dilluns: per què sóc on sóc? Reconec que les respostes mai no solen ser prou satisfactòries, sobretot en dilluns, fora que t'hagin nomenat just fa un moment cap suprem de tots els companys filòsofs de dilluns.
 
 

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

¿per que deu ser que tot i estar jubilats patim la sindrome del dilluns a matí?

miquel ha dit...

jo més aviat de diumenge a la nit, Francesc, que al matí ja no tenia temps per pensar.