7.4.15

retalls de setmana santa


Deixo constància que un any més he seguit la tradició immemorial de collir el timó del divendres sant. De de fa uns anys ençà el costum és teòricament perillós, perquè sembla que la vegetació del Montgrí té una protecció especial que a l'hora de la veritat es traduirà en un incendi devastador de proporcions gegantines. Però la natura és sàvia i tard o d'hora es refarà. Aquest any, encara amb la ginesta sense florir i la flor de l'argilaga d'un groc esplendorós (també la del timó i la del romer), la muntanya estava plena d'uns petits insectes verds, una veritable plaga: els bernats pudents, crec. A mesura que anaves caminant, les bestioles saltaven i saltaven davant teu, com marcant la direcció a seguir. Aquesta espècie -la que jo vaig veure- té un color verd brillant, metàl·lic, lluent. Sembla que s'adjectiven així perquè si els molestes deixen anar una substància que fa mala olor, que té, entre altres components, una mica de cianur. Hi ha qui diu que són insectes beneficiosos; altres, en canvi, els consideren perjudicials. He llegit que són extraordinàriament resistents als insecticides. No en sé res de tot això, però a mi, al Montgrí, em van fer imaginar una de les plagues d'Egipte.

Parlant d'Egipte, no sé si abans no m'hi havia fixat o és realment novetat: una sèrie de gent, majoritàriament desconeguda (la dependenta que em va vendre uns bunyols (o brunyols), per exemple) em va desitjar Felices (o Feliç o Bones) Pasqües (o Pasca o Pasques). Jo anava responent amb un somriure, evidentment, però em nego a incorporar aquesta expressió als meus costums de cortesia, i menys en divendres sant..., i en cap altre dia. On anirem a parar?

Ah, i dono fe que les orenetes ja han arribat, encara que de moment escassegen i els seus xiscles passen desapercebuts.
 
 

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble...

També les vistes per Batea, amb aquest poema de Martí i Pol havíem fet molts murals escolars en aquests dies d'inici primaveral i de primer esclat 'orenetístic'

Francesc Puigcarbó ha dit...

...i tambè hi ha les primeres roselles i la ginesta ja treu el nas, deu ser cosa del canvi o del climàtic.

Júlia ha dit...

De roselles i ginesta si plou i fa sol sempre n he vist per aquest temps, Francesc, fins i tot quan era petita , res del canvi climàtic...

Assum ha dit...

M' ha fet gràcia comprovar una vegada més que desitjar- se una Buona Pasqua és un costum generalitzat entre els italians.
M' inclino a pensar que aquí s' ha perdut la tradició, o no ha existit mai?

miquel ha dit...

Júlia, no estic segur que m'agradin les orenetes o el seu anunci de primavera. Segurament les dues coses.

Poues roselles encara, Francesc, i cap flor de ginesta, al menys al nord. en canvi, hi ha romers que ja perden les flors.

Jo crec, Assum, que aquí no ha existit mai la tradició, però potser es convertirà en tradició; coses més estranyes s'han vist

PS ha dit...


Aquests bernats són una mica estranys, jo els feia més plans i amples i sense "topus", amb el verd una mica més clar, com si en comptes d'ales portéssin un escut poligonal. Hauran mutat?

Jo ja tinc les orenetes sota el balcó i la "frigola" al cistell, assecant-se ;-)

miquel ha dit...

Sí, que són estranys, sí, A. No es pot fer gaire cas a la meua formació d'entomòleg, per mi que és el resultat del teu bernat amb una marieta. Bé, amb moltíssimes marietes, perquè la part de la muntanya dels farigolars n'estava farcit, fins me'n va arribar un a casa camuflat entre el timó.
Mmmm! Enveja sobretot de les teues orenetes.