Continuo escoltant els discursos del
polítics d'aquí i d'allà. Per què? No ho sabria dir; per si de
cas. Cap ni un proposa de moment un canvi de les estructures d'estat,
del funcionament diferent del sistema democràtic, només petits
pedaços per acontentar el personal o els mateixos comunicants, cosa
que és el mateix. Suposo que encara haurà de passar molt de temps,
més del que jo tindré, perquè facin propostes substancials. Tot és
petit, mínim, irrisori.
No tinc cap dubte que l'element
definitiu, majoritàriament decisori, a l'hora de votar en les
properes eleccions autonòmiques i estatals serà fruit d'una – de
dues- abstracció: Catalunya-Espanya. Més enllà d'altres propostes
dels partits, els votants elucubraran sobre el tractament del tema
per part dels candidats. Els candidats ho saben, i a mesura que
s'acosti el moment dels vots, tema i variacions seran motiu principal
del seus discursos. En el cas d'ERC -CDC no m'interessa- ja fa temps
que ho és; llàstima, perquè tampoc en cal abusar, sinó deixar
anar el cartutx estratègicament, que no sembli que només se'n té
un o qu els altres encertaran necessàriament la diana.
Durant molt de temps he pensat que era
un error que les autonòmiques -plebiscitàries, sí- fossin
anteriors a les estatals, que era millor veure com quedava Espanya
abans de decidir aquí; ara no estic gens segur de tenir raó, potser
és molt millor votar quan encara governa el PP, qui sap la quantitat
de canvis d'opinió amb un altre partit o coalició al govern
d'Espanya?
Mentre esperem l'arribada de la tardor i
de l'hivern, anirem buscant ombres de descans per protegir-nos
d'aquestes temperatures d'escàndol. Sí, capbussar-se a la mar també
és una opció, però encara deu ser massa freda. De tota manera, sempre ens quedarà l'aire condicionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada