1.7.15

ditirambes i atreviments


Una biografia brevíssima de Pedrolo concreta que la seua obra s'ha traduït a més de vint idiomes sense especificar llengües ni llibres. Llàstima que a la majoria de llibreries -les biblioteques són una altra cosa- ni de bon tros es puguin trobar la meitat de la meitat de vint llibres de l'autor.

A penes un passar fulls llegint poca cosa més que títols i entradetes. “Una aposta ferma pel català ric, divers i vivaç.” Si l'aposta de Picadura de Barcelona és bàsicament aquesta -i la ironia i la dissecció, tan del nostre temps- , anem ben servits. Estic segur que si llegís el contingut de l'article, quedaria més convençut de la bondat subjectiva del llibre. Ah, el llanguiment que produeix la calor...

“Vargas Llosa -al meu entendre, el millor escriptor viu en qualsevol llengua llengua- és efectivament...” (S. Vila-Sanjuán) No passo d'aquí. El millor escriptor en qualsevol llengua! Sí, esclar, encara viu. Com que amb prou feines puc llegir amb una mica de solvència en tres llengües, no puc opinar. De tota manera, em pregunto quants escriptors vius amb obra publicada hi ha a data d'avui. Algú deu haver fet el recompte.

Empès per un dels meus rampells literaris habituals, compro Assassinat de Guillem de Berguedà, de Francesc Ribera “Titot”. Els rampells no són gratuïts, evidentment: tinc un gran respecte pel músic des que es va atrevir a treure un CD amb l'obra sencera de Berguedà. He fet una mirada al llibre i veig que va incloent sirventesos i altres composicions del trobador -totes? El repàs ha estat massa ràpid per saber-ho-. Em preocupa que la novel·la pugui ser un joc de virtuosisme al servei dels versos. Ja es veurà.

3 comentaris:

Adrià Pujol Cruells ha dit...

Faci un esforç, home!

miquel ha dit...

S'íntentarà, senyor Pujol, però a la meua edat, els esforços...

miquel ha dit...

Sigui com sigui, li desitjo èxit