tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post7149350129712336947..comments2008-03-24T04:49:31.014+01:00perehttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-29377677110266133262008-03-24T04:49:00.000+01:002008-03-24T04:49:00.000+01:00

I mira que només és una part de la mona. Per sant Jordi en faran xocolata desfet i la donaran a tothom del poble que en vulgui: bonica i terrible transformació de l'artista efímer.Quins records més macos, Gemma. I quina enveja! Al final, de la infantesa sempre queden els bons moments de la memòria selectiva.

perehttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1964494157138232402008-03-23T12:08:00.000+01:002008-03-23T12:08:00.000+01:00

Aquesta mona que ens has penjat és una passada! M'ha recordat que jo tenia la sort de tenir un padrí amb peles que m'obserquiava amb mones molt especials, de pastisseria bona, els meus germans teníen padríns del poble que els enviaven la mona feta per ells, amb ous durs, però la meva era sempre espectacular, arribava puntualment per missatger cada any, i un any va ser un somni: una caseta de

gemmahttp://www.strambotica.com/blog/gem.php?go=newsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-82796194610728575322008-03-23T08:53:00.000+01:002008-03-23T08:53:00.000+01:00

pssst... la boca era per menjar!!! (ho va dir Sebastià serrano)però també és per fer petons i per dir paraules boniques. les lletges ja les sentim prou, no en volem més!nyam,nyam!

Ararehttp://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-41697998680175079052008-03-23T02:53:00.000+01:002008-03-23T02:53:00.000+01:00

El de la Simone és imprescindible, aiguamarina, és potser el llibre més seriós sobre cuina que s'ha publicat, més enllà de modes i estils.Arare, no em provoquis!Aigua? Què és l'aigua? Aquest líquid que diuen que s'acaba? Deixem l'aigua perquè els pagesos reguin els camps per produir el vi que cada dia és millor.Ara que ho dius, és veritat, per aquí dalt es veuen pocs pollets, en canvi a Barcelona

perehttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-2320439004933563862008-03-22T12:08:00.000+01:002008-03-22T12:08:00.000+01:00

reconec que sóc de poc i mal menjar, d'aquells que ho fem per sobreviure llevat d'alguns petits vicis, com el pa o la xocolata, i m'ha admirat sempre la gent que en fa un art d'aixó del menjar. Les mones estàn pels núvols a 35/4o euros, aigua, farina, mantega i ou(de ser que els ous i la farina s'han apujat molt)

Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-46657847832540400022008-03-22T11:48:00.000+01:002008-03-22T11:48:00.000+01:00

perticularment = particularment, en llenguatge Arare-teclat/teclat-Arare

Ararehttp://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-12184427774505371082008-03-22T11:47:00.000+01:002008-03-22T11:47:00.000+01:00

Quina ganaaaa! Confesso que no tinc res de la tal Simone. Que no era una cantant negra? ÔÔ (és bromaaaaaaaaaaaaaaaa)Amb les carxofes - jo si que en menjo, què et pensaves?- cava o aigua! el vi - a mi perticularment- no m'hi agrada.això que tens al forn fa una bona caraaaa...A casa, de la mona, ens agraden els pollets. Curiosament avui hem anat a comprar una mini-mona per al nostre nét. Quan hem

Ararehttp://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-12343522907053855602008-03-22T06:02:00.000+01:002008-03-22T06:02:00.000+01:00

Ostres, el de la Simone el vaig tenir a les mans ... però vaig ser pràctica vaig escollir primer el de l'Eva Celada, pero el de la Simone val molt la pena. Besets!

aiguamarinahttp://www.blogger.com/profile/15513849251632073721noreply@blogger.com