Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dans la maison. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dans la maison. Mostrar tots els missatges

10.1.13

exercici d'estil, i més




Dimecres de cinema. Verdi. Una pel·lícula divertida i inquietant -torno a fer servir el mateix adjectiu que en el poema d'ahir. Dualitat. Múltiples complicitats; més de les imaginades abans d'entrar a la sala. Fins i tot trobo una semblança física, que s'accentua, es perd i reapareix durant el transcurs de la història, entre el professor i un excompany de feina. I a cada moment la pregunta clau: què passarà després?

He intentat penjar un fragment de la pel·lícula, però totes les versions en llengua francesa no admeten anar més enllà de You Tube. En canvi, he trobat un altre vídeo força interessant. Asseguro que François Ozon no té veu de contratenor, són coses del doblatge.