P. S. = pere saragatona (en minúscula, sisplau)
----------------------------------------------------------------------
Bigtan:
Apoteòtic!
Aquest mot exòtic
em torna neuròtic,
prostàtic, cianòtic,
elefantiàtic,
penibètic, tític
i àdhuc apoplèctic
i arterioscleròtic.
Salvador Espriu. Primera història d'Esther
P. S. : Antropocentrisme. En el càlcul de l’IPC es tindrà en compte la despesa en cirurgia estètica, però desapareixeran les despeses per entapissar la vella butaca o per reparar els electrodomèstics. Ens cal conservar i entapissar el cos i desfer-nos de les andròmines -la seva cirurgia pot resultar ruïnosa-. Alguns pensaran que és una llàstima que no es pugui fer a l’inrevés. O no?
P. S. : Catalanocastillanitzem . “No feu més el ruc i utilitzeu Espanya” (de l’article de la Isabel-Clara Simó a l’”Avui” que podeu llegir aquí). És un primer pas. Llàstima que en aquest país no tothom pugui viure de la cultura. O sí?
P. S. : Cataburros. I del ruc de la Simó al burro català. Ja se sap que aquest és un país de pactes i consensos. A partir d’ara podran coexistir pacíficament el burro de la cua enlairada (o gairebé) i el de la cua entre cames (o gairebé) -i més burros hi haguessin-. O no? Sigui com sigui, no deixen de ser burros.
P. S. : Lideratge. Ha hagut de ser la superiora de les monges clarisses la que recordes que, com a mínim, Barcelona hauria de ser capdavantera en elegància. Ja és alguna cosa. El que encara no se sap és a quin o quina modista encarregaran els nous hàbits les clarisses. O sí?
P. S. : Patrocini. No se sap si a Oleguer li plouen ofertes de patrocini, però que la firma “Munich” li vagi al darrere és una bona notícia. Els llibres a Frankfurt i les sabatilles de “Munich” . No importa que els de “Munich” siguin de Sant Boi. O sí?
P. S. : Mesures. “El metre quadrat és inqüestionable”. Bé, amb la retirada del col·lectiu “Contrastant” , sempre a la baixa, ja no ho serà gaire. Encara que l´únic metre quadrat inqüestionablement important és el de les immobiliàries. O no?
