tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post1030261126734589328..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: totterrenysmiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-17937293731982703492012-09-19T02:42:18.260+02:002012-09-19T02:42:18.260+02:00Ja tens raó, A., que a vegades agafo un camí i aca...Ja tens raó, A., que a vegades agafo un camí i acaba com acaba. Tant de bo que el nostre no necessiti gaire cirurgia.<br /><br />És clar, Olga, sempre a la cerca, sovint no se sap ben bé de què. Si podem fer el camí amb una mica d'amor, com en els contes, millor. Ai, Joan de la Creu, potser l'hauria de rellegir.<br />A mi amb els haikus em passa que entro més en els occidentals que en els orientals, i em fa ràbia, perquè penso que no aconsegueixo captar-ne l'essència dels orígens. Sigui com sigui, no importa la forma sinó el poema.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-60067763987982400812012-09-19T02:42:01.120+02:002012-09-19T02:42:01.120+02:00Ja tens raó, A., que a vegades agafo un camí i aca...Ja tens raó, A., que a vegades agafo un camí i acaba com acaba. Tant de bo que el nostre no necessiti gaire cirurgia.<br /><br />És clar, Olga, sempre a la cerca, sovint no se sap ben bé de què. Si podem fer el camí amb una mica d'amor, com en els contes, millor. Ai, Joan de la Creu, potser l'hauria de rellegir.<br />A mi amb els haikus em passa que entro més en els occidentals que en els orientals, i em fa ràbia, perquè penso que no aconsegueixo captar-ne l'essència dels orígens. Sigui com sigui, no importa la forma sinó el poema.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-34457567040416159872012-09-18T12:40:27.761+02:002012-09-18T12:40:27.761+02:00Aquests camins d'amics i amats existeixen, pen...Aquests camins d'amics i amats existeixen, penso, des de l'inici de la literatura: en els contes sempre es fa camí, s'emprèn un camí ple de perills i entrebancs per aconseguir algun bé, no sempre.<br />També Joan de la Creu empaita un amat que se'n va per les muntanyes, i pregunta als pastors, etc. Ja és ben curiós que dos masculins s'empaitin... i no facin sospitar ningú. És clar que en el cas de Joan de la Creu, l'home es disfressa d'ànima i així ja tenim la política correcta. Però no cola.<br />Pel que fa als haikús, m'agrada llegir-los però no hi entro. Són l'essència, extracte, minimalització de la paraula, i mèrit per qui en fa. M'estimo més el poema conversat amb pausa.Olga Xirinacshttps://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-68911679870119685942012-09-18T08:23:47.523+02:002012-09-18T08:23:47.523+02:00I quin camí més llong, més poblat i gairebé perill...I quin camí més llong, més poblat i gairebé perillós que ens has fet fer des dels clàssics fins al quiròfan!PShttps://www.blogger.com/profile/02613217177182800168noreply@blogger.com