tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post115223567193960762..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: per a petits i gransmiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152550282252275412006-07-10T18:51:00.000+02:002006-07-10T18:51:00.000+02:00De vegades, xurri, un no sap si ho volem fer tan b...De vegades, xurri, un no sap si ho volem fer tan bé que diversifiquem més del compte o som realment estúpids. Tenir 12 anys i no saber llegir ni escriure és per fer-s'ho mirar. Sobre els valors, continuo pensant que qui té més influència és la família (sigui del tipus que sigui).<BR/>Però segur que te'n vas sortir molt bé.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152486315489240802006-07-10T01:05:00.001+02:002006-07-10T01:05:00.001+02:00Estic força d'acord amb el Bru de Sala. Base, base...Estic força d'acord amb el Bru de Sala. Base, base!! (i a sobre de la base, els valors, ja sigui mitjançant la família, els amics, la societat o l'escola).<BR/><BR/>Venint d'una escola progre també, la batacada a l'institut a 1er de BUP va ser notable, quan vaig descobrir que a 7e hauria d'haver fet classes de física i química, però no n'havíem fet cap - estariem discutint els valors o corrents a alguna mani antiFranco sense permís previ dels pares, que ens ho feien, aixó!!Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152486304367105442006-07-10T01:05:00.000+02:002006-07-10T01:05:00.000+02:00Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152464784712124452006-07-09T19:06:00.000+02:002006-07-09T19:06:00.000+02:00Sí senyora, arare, un bon recull de frases, amb un...Sí senyora, arare, un bon recull de frases, amb una mica de desesperança, si n'he de fer cas, perquè el que qui més qui menys volem es desfer-nos d'uns límits que sovint nosaltres mateixos ajudem a crear.<BR/>A mi m'agrada en Bru.<BR/><BR/>Va, Júlia, que en altres temps als totòlegs els anomenavem renaixentistes, no siguis dolenta amb en Bru de Sala. És clar que no diu cap novetat, però penso que ho sintetitza força bé i no afegeix palla i consideracions ètiques innecessàries. El que sempre trobo a faltar són les consideracions sobre els valors o aspiracions socials, col·lectives de llarga durada, però suposo que això actualment és una quimera.<BR/>Comparteixo el que dius en la resta del comentari, tot i que encara se'n fa ben poca cosa i tenim unes tendències a l'adoctrinament notables.<BR/><BR/><BR/>la part de números no la domino, hanna, i l'altra, poc, però amb aquesta en tindríem prou per anar més o menys tranquils. De la memòria -que no de memoritzar- ja n'he parlat algun cop, i em sembla un dels pocs elements distintius de l'ésser humà. (jo crec que també sóc ètic ;-)miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152275823576910442006-07-07T14:37:00.000+02:002006-07-07T14:37:00.000+02:00com a exemplar deficient d'escola hippy que volava...com a exemplar deficient d'escola hippy que volava estrambòticament pel damunt de minúcies com la força de voluntat i les obligacions, i els horrors de les memoritzacions, i ho deixava tot en mans de la sàbia natura (uns llestos, els altres tontos), crec que només amb la base de tot el que s'ha d'ensenyar que comenta la júlia ja n'hi hauria prou. tot i no tenir base d'aquesta, però, tinc algunes eines que m'han anat prou bé per a la vida (del vessant espiritual o moral, o ètic. ejem)Hanna Bhttps://www.blogger.com/profile/02551353971288557693noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152258588597197052006-07-07T09:49:00.000+02:002006-07-07T09:49:00.000+02:00El senyor Bru de Sala, que és totòleg i sap de tot...El senyor Bru de Sala, que és totòleg i sap de tot, segons sembla, no fa res més que recollir moltes opinions actuals sobre el tema, o sigui 'deja vu'. Aquestes idees les he llegit i escoltat a Salvador Cardús, moltes vegades, des d'un coneixement més profund del tema. El fet és que devem l'escola actual, amb la seva papanateria progre i l'oblit de la base de tot el que s'ha d'ensenyar: llegir, escriure, comptar i pensar, a molts Brus de Sala i molta progressia dels setanta. Si aleshores algun mestre dels de la base hagués gosat dir el contrari l'haurien enviat a la tenebra fatxa. Sempre surt algú als mitjans per dir el que és obvi des de fa molt de temps però era -abans- políticament incorrecte. Efectivament, la transmissió de valors no és cosa -només- de l'escola i l'escola ha de tenir prioritats més acadèmiques. Si s'ensenya a llegir en profunditat ja no fa falta tota la parafernalia de l'educació en valors, de la qual, ai, tots tenim pecats, vaig ser partidària en altres temps jovenívols. Però, al capdavall, amb aixo dels valors s'acaba adoctrinant en un sentit o un altre. Per exemple traient els infants a protestar només quan les guerres els fan els americans...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1152257030694133902006-07-07T09:23:00.000+02:002006-07-07T09:23:00.000+02:00L'infant assenyat és aquell que creu en allò que d...L'infant assenyat és aquell que creu en allò que diu el llibret d'escolaritat. <BR/><BR/>L'adult normal és aquell que viu dins les coordenades que li han estat assignades, ja que la societat "li "diu" a l'individu què és exactament allò que pot fer a la vida i què és allò que en pot esperar. <BR/><BR/>Estar col·locat en una societat significa trobar-se en el punt d'inersecció d'unes forces socials específiques i es belluga en el marc d'uns sistemes perfectament delimitats. <BR/><BR/>Les coordenades dins les que l'individu pot moure's i pot decidir han estat traçades per d'altres, que no tenen res a veure amb ell,que segurament ara ja són morts i enterrats. <BR/><BR/>La localització de l'individu dins la societat és un recull de regles que cal obeir... <BR/><BR/>Estem, d'alguna manera, "captius" (que no captivats) dins el sistema. I l'escola també forma part del sistema...<BR/><BR/>Ja paro, ja paro, que em vaig enrollant. Massa idees vull expressar i se m'acaba el temps i el "paper". Hauré d'aprendre a sintetitzar una mica més. <BR/><BR/>Bru de Sala, de vegades, l'encerta. (Més vegades de les que sembla).<BR/><BR/>Malgrat la desafortunada disquisició, petonets blaus per aquest divendres.Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.com