tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post116553773480187826..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: el pati blau (2)miquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1165711220302082432006-12-10T01:40:00.000+01:002006-12-10T01:40:00.000+01:00A mi també m'agrada, Jaka. Rusiñol és molt poc con...A mi també m'agrada, Jaka. Rusiñol és molt poc conegut, i ho seguirà sent malgrat que aquest any, sobretot a Siges, es realitzin actes commemoratius.<BR/><BR/>De patis blaus, n'hi havia molts, és veritat, Júlia, fins i tot el de casa meva de petit. D'exteriors, que jo recordi, molt pocs.<BR/>Sé la teva debilitat pel personatge, que comparteixo en part. I confirmo que és força desconegut i que alguns dels seus quadres... Què t'he de dir. Quant a la història, la concretes molt bé: l'amargor o més la ironia és una característica que després faran seva els noucentistes.<BR/><BR/>Sóc incapaç de respondre si primer és el pati o la història, però no té cap importància, xurri. L'interessant és que una cosa, la que sigui, porta a l'altra i que el que més interessa és l'atmosfera que es crea -avui molts en dirien el morbo-. Hi ha contes -i pintures- magnífiques d'aquesta època, i no només de Rusiñol.<BR/>No creguis, cada dia tinc més clar que la realitat supera la ficció. N'haurem de parlar en directe.<BR/>Jo també prefereixo el segon, però no m'importa contempalr cada dia el primer (no, no tinc l'original).miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1165700992371341342006-12-09T22:49:00.000+01:002006-12-09T22:49:00.000+01:00Trista la història, i una mica exagerada - suposo ...Trista la història, i una mica exagerada - suposo que és qüestió de l'época, dramatitzar sobre la tuberculosi, la melangia i el drama de veure truncar prematurament la flor de la joventut. El gèrmen de la història (al menys al cap d'en Rusiñol) crec que va nèixer amb els apunts inicials de les pintures (de la segona només, oi? la primera es un altre pati?). <BR/><BR/>Sobre la noia, quelcom podria haver estat cert, però la broma macabra del final del conte ja suggereix que més aviat va ser un recurs que es va adornar i va crèixer per singularitzar i omplir el drama que narra el conte. No m'extranyaria que tot provingués de preguntar-se moltes hores sobre quí/qué hi havia darrera la finestra.<BR/><BR/>L'observació (la descripció)detallada del començament del conte, no obstant, és ben real, és la de qui ha trespassat el fet de mirar per entendre, després de molta estona extraient els significants i comprenent el perqué del tema, dels petits elements que un a un contribueixen a fer-lo interessant, equilibrat, dens i estètic. Aixó, sens dubte, va ser previ al conte, per que l'inici de la narració ja dibuixa de manera ben concreta l'essència del tema.<BR/><BR/>M'agraden totes dues pintures, més la segona, pels colors :o)Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1165613304295714922006-12-08T22:28:00.000+01:002006-12-08T22:28:00.000+01:00Jo crec que de patis blaus n'hi devia haver molts,...Jo crec que de patis blaus n'hi devia haver molts, durant anys es van encalar exteriors i interiors amb calç amb blauet, encara en queden restes a moltes cases antigues i carrers, encara que ara hi ha la mania de mostrar la pedra vista, com si sempre hagués estat així. Era un pràctica que es feia a tot arreu, pràcticament, no tan sols a Catalunya. Per tant, molts pobles tenien un aspecte 'blau', suposo. Per altra banda, fer versions d'un mateix tema era una cosa habitual en molts pintors. Una història molt emotiva, de l'època, amb la tuberculosi emportant-se la majoria de jovent i amb aquest Rusiñol nostàlgic i una mica -o força- amarg, tan diferent de l'altre, el de les anècdotes divertides i el nas de cartró. A Rusiñol se'l va titllar de pintor mediocre, crec que els mandarins de la cultura no perdonen que algú excel·leixi en moltes coses diferents, com és el seu cas. Quan més em miro els seus quadres, més m'agraden, la veritat. Va escriure molt i va treballar molt, no era un bohemi gandul, ni molt menys. Crec que la seva obra escrita, amb algunes excepcions, és, encara, poc coneguda. Bé, és que tinc debilitat pel personatge, ja ho he dit moltes vegades.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1165607981559536512006-12-08T20:59:00.000+01:002006-12-08T20:59:00.000+01:00Que bonic Pere !!!M’agrada’t molt !!!:)Que bonic Pere !!!<BR/>M’agrada’t molt !!!<BR/><BR/>:)Anonymousnoreply@blogger.com