tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post194742406485282774..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: De solituds (1)miquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-75857431674774469422007-11-19T01:22:00.000+01:002007-11-19T01:22:00.000+01:00El micoconte és fantàstic, Esther. I no matisa la ...El micoconte és fantàstic, Esther. I no matisa la teva solitud, la relativitza. Tens raó els lectors som qui tenim la darrera paraula.<BR/><BR/>Magníca cançó, Júlia. El tractament en tercera persona fa que la solitud deixi de ser solitud tal com l'entenem. La solitud sovint és una companyia.<BR/><BR/>Sempre ying i yang, xurri, No la volem quan la tenim i la volem quan no la tenim: complexa condició humana. La qüestió és si encara ens queda temps per tenir-la i no tenir-la, més enllà de la possibilitat de tria.<BR/><BR/>Els homes forts, Enric, són difícils de trobar i tampoc no cal buscar-los. No tinc gaire interès a ser un homes fort, o és sol?<BR/><BR/>Algun dia, violette, haurem de parlar de les solituds físiques i de les solituds del pensament, de les superacions i de les acceptacions. <BR/><BR/>Segur, jaka. I tot i saber-ho, sempre ens costen les nostres solituds. És una injustícia.<BR/><BR/>HannaB, les solituds dosificades sempre són plaents, necessàries. Les solituds terminals...<BR/><BR/>Així és com ho veig, albert. Sempre l'equilibri, sempre el sentiment que la solitud va i ve, rebutjable i desitjable. Hi ha vegades, però, que no hi ha elecció possible.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-86862454960871816042007-11-18T23:22:00.000+01:002007-11-18T23:22:00.000+01:00Com que es tracta d'una tema apassionant, per a mi...Com que es tracta d'una tema apassionant, per a mi, participo, enacra que sigui per dir una banalitat. I la meva opinió és la de la recerca. Gaudir de la solitud està bé, però amb mesura. És a dir, quan és inapelable, es pot fer dificl el camí. I al contrari, quan l'hem de buscar i lluitar desfaoradament per ella, tampoc anem bé del tot, segurament. Per tant, un cop, el cami del mig. Signat: Peter Pan Forever.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-27597660365527303952007-11-18T20:19:00.000+01:002007-11-18T20:19:00.000+01:00aix, doncs la solitud és la meva millor amiga, i l...aix, doncs la solitud és la meva millor amiga, i la gaudeixo tant com es deixa...<BR/>potser per dosificada que la gaudeixo tant...Hanna Bhttps://www.blogger.com/profile/02551353971288557693noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-50490506582698792442007-11-18T19:37:00.000+01:002007-11-18T19:37:00.000+01:00Tots estem sols, encara que no ho sembli.=;)Tots estem sols, encara que no ho sembli.<BR/><BR/>=;)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-21993206503441938182007-11-18T18:53:00.000+01:002007-11-18T18:53:00.000+01:00Jo no fa gaire en parlava, com tots a un moment o ...Jo no fa gaire en parlava, com tots a un moment o altre. Va ser un moment molt dur però m'ha servit per aprendre molt en molt poc temps. Desprovista dels que m'envoltaven quotidianament, he après a comptar amb els que hi són sempre, els vegi o no.rhanya2https://www.blogger.com/profile/15790219899940523565noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-5391646806134621542007-11-18T17:54:00.000+01:002007-11-18T17:54:00.000+01:00"L'home més fort és aquell que sap estar sol" (Rei..."L'home més fort és aquell que sap estar sol" (Reinhold Messner)efaura@xtec.cathttps://www.blogger.com/profile/04733623952013101464noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-55379100689956900672007-11-18T17:13:00.000+01:002007-11-18T17:13:00.000+01:00dolç, dolç, dolç ... uf, aquesta ortografia!dolç, dolç, dolç ... uf, aquesta ortografia!Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-18756792368437301922007-11-18T17:12:00.000+01:002007-11-18T17:12:00.000+01:00La soledat és peculiar... de vegades si que te un ...La soledat és peculiar... de vegades si que te un component angoixant que fa patir, i sovint produeix pena quan és imposada, o no dessitjada... pot abocar a l'autocompassió, i distorsionar la percepció del mon. Però tanmateix hi ha qui la cerca i la sap gaudir, qui la prefereix i sap aprofitar-la... con en tot, sal i pebre, dols i amarg, suau i agre, yin i yang...Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-62802885103371140282007-11-18T13:06:00.000+01:002007-11-18T13:06:00.000+01:00En altres cultures la pobra serp no té aquestes co...En altres cultures la pobra serp no té aquestes connotacions. Sobre la solitud, des de la primera vegada que la vaig escoltar, en versió Guillermina Motta, que m'ha impressionat la cançó de Bàrbara:<BR/><BR/>Je l'ai trouvée devant ma porte,<BR/>Un soir, que je rentrais chez moi.<BR/>Partout, elle me fait escorte.<BR/>Elle est revenue, elle est là,<BR/>La renifleuse des amours mortes.<BR/>Elle m'a suivie, pas à pas.<BR/>La garce, que le Diable l'emporte !<BR/>Elle est revenue, elle est là<BR/><BR/>Avec sa gueule de carême<BR/>Avec ses larges yeux cernés,<BR/>Elle nous fait le cœur à la traîne,<BR/>Elle nous fait le cœur à pleurer,<BR/>Elle nous fait des mains blêmes<BR/>Et de longues nuits désolées.<BR/>La garce ! Elle nous ferait même<BR/>L'hiver au plein cœur de l'été.<BR/><BR/>Dans ta triste robe de moire<BR/>Avec tes cheveux mal peignés,<BR/>T'as la mine du désespoir,<BR/>Tu n'es pas belle à regarder.<BR/>Allez, va t-en porter ailleurs<BR/>Ta triste gueule de l'ennui.<BR/>Je n'ai pas le goût du malheur.<BR/>Va t-en voir ailleurs si j'y suis !<BR/><BR/>Je veux encore rouler des hanches,<BR/>Je veux me saouler de printemps,<BR/>Je veux m'en payer, des nuits blanches,<BR/>A cœur qui bat, à cœur battant.<BR/>Avant que sonne l'heure blême<BR/>Et jusqu'à mon souffle dernier,<BR/>Je veux encore dire "je t'aime"<BR/>Et vouloir mourir d'aimer.<BR/><BR/>Elle a dit : "Ouvre-moi ta porte.<BR/>Je t'avais suivie pas à pas.<BR/>Je sais que tes amours sont mortes.<BR/>Je suis revenue, me voilà.<BR/>Ils t'ont récité leurs poèmes,<BR/>Tes beaux messieurs, tes beaux enfants,<BR/>Tes faux Rimbaud, tes faux Verlaine.<BR/>Eh ! bien, c'est fini, maintenant."<BR/><BR/>Depuis, elle me fait des nuits blanches.<BR/>Elle s'est pendue à mon cou,<BR/>Elle s'est enroulée à mes genoux.<BR/>Partout, elle me fait escorte<BR/>Et elle me suit, pas à pas.<BR/>Elle m'attend devant ma porte.<BR/>Elle est revenue, elle est là,<BR/>La solitude, la solitude...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-18039228611641013212007-11-18T12:45:00.000+01:002007-11-18T12:45:00.000+01:00Hola Pere. Mai se m'hagués acudit que amb aquest m...Hola Pere. Mai se m'hagués acudit que amb aquest microconte estigués matisant la meva solitud... És curiosa la visió d'una altra persona... M'ha agradat molt el que has escrit.<BR/><BR/>EstherAnonymousnoreply@blogger.com