tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post2135161676048680314..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: conversa filològica (2)miquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-2053161880835546672011-12-14T21:05:09.378+01:002011-12-14T21:05:09.378+01:00Iruna, del DCVB:
1. Es diu d'una cosa prepara...Iruna, del DCVB:<br /> 1. Es diu d'una cosa preparada o adobada que s'ha fet malbé. Olives sabateres: les que després de salades han tornat molles i de color fosc. Alguns cambien l'aigua de les olives, assegurant que així no's tornaran sabateres, Moreira Folkl. 567. <br /><br />El tello, ja l'explico (més o menys); el marro, en el meu cas, el jugàvem en una cantonada... uf, massa llarg; la binora és un joc d'aquells d'amagar-se en què un ha de descobrir els altres...<br />Que es vulguin conservar "institucionalment" està molt bé, ´però l'única manera de fer-los prosperar és que els nens els facin seus i ells mateixos els transmetin,, i això actualment crec que potser no és impossible, però sí molt difícil.<br />A veure si el pare i la mare et donen raó dels jocs que esmento, que crec que són més de carrer que de família. Estic segur, però, que us n'explicaran d'altres que podreu practicar, ja m'ho diràs.<br /><br /><br />De tota manera, Júlia, les paraules que jo esmento poden ser inicialment pròpies d'un ofici, però ni la meua família ni jo hem estat mai pagesos (encara que fins arribar a mi sempre havíem tingut una mica de terra). Quan jo era petit i jove tothom tenia un vocabulari força ampli del camp, fos de l'ofici que fos; dubto que actualment en el poble, que té més o menys els mateixos habitants els més joves tinguin el mateix vocabulari, i les causes, en detall, són llargues.<br />És veritat, els jocs de carrer pràcticament han desaparegut; i jo diria que fins i tot alguns jocs de "casa", com moltes varietats de jocs de cartes.<br /><br /><br /><br />Clidice, m'agrada intercanviar varietats i experiències del camp i dels seus productes. Tindré en compte les teves modalitats. L'arbequina també m'agrada molt, però al poble no se'n feien. Quant a les trencades, les més senzilles són les que encara m'agraden més, deu ser cosa dels gustos que aprens quan encara ets petit, encara que segur que les del teu pare deuen ser boníssimes :-)<br />Hauríem d'incorporar més sovint les paraules que coneixem, ni que sigui per donar precisió a la llengua, com en el cas de sabateres, un mot que jo ja tenia mig oblidat en algun racó del paladar, ecs! :-(miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-16909804691662795082011-12-14T08:29:52.935+01:002011-12-14T08:29:52.935+01:00Ja tens raó, com la sajolida no hi ha res. A Monts...Ja tens raó, com la sajolida no hi ha res. A Montserrat tenim el clot de la sajolida, tot i que allí hi he trobat més espernellac, que no serveix pas per les olives, tot i que m'hi has fet pensar perquè fa olor d'olives farcides d'anxova. Ara, aquí, estan ben cofois amb la palomar, però ves, jo li tinc flaca a l'arbequina.<br /><br />El pare també hi sol posar un parell d'alls, per la cosa que ho curen tot, i a vegades una mica de pell de taronja.<br /><br />Fer-se sabateres, apa que no feia anys que no ho sentia, m'ha agradat retrobar-me amb tantes paraules :)<br /><br />I <b>Júlia</b> no t'ho pensis pas, els nois, fins i tot els més heterosexuals, no sempre futbolegen, si més no tothora :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-6986834142639659572011-12-14T07:48:56.545+01:002011-12-14T07:48:56.545+01:00De fet cada sector productiu té el seu vocabulari ...De fet cada sector productiu té el seu vocabulari específic i útil, em sobtava fa anys comprovar com molts pagesos de la família no tenien cap mena d'interès en noms de la natura que no tinguessin utilitat o relació amb la seva vida professional de forma directa. Pel que fa als jocs, els de nois han quedat reduïts des de fa anys al futbol.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-89812322268244813032011-12-14T01:29:49.192+01:002011-12-14T01:29:49.192+01:00dius que, si mos passem, se mos faran "sabate...dius que, si mos passem, se mos faran "sabateres", com si a l'acte tots ho entenguéssem :)<br /><br />que poc conec les aulives, pere...<br /><br />tampoc estos jocs que mos contes: la binora, el marro, el tello.<br /><br />en un "vocabulari de boca", de baltasar casanova i agustí bertomeu, trobo ara "tello: peça redona i plana de metall, pedra, goma... per a jugar a certs jocs infantils com lo fèndrit". però a "fèndrit" només diuen "joc", i no trobo binora. sí "marro: solatge del cafè de tupí" i "joc infantil de persecució".<br /><br />a la fira del mercat a la plaça, a amposta, i en altres pobles de per aquí, encara procuren que estos jocs no es perguen. ja li preguntaré a mons pares de quins se'n recorda, i li demanaré que mo'ls ensenye. també a ma mare m'agradaria preguntar-li a què jugaven, i que mos facen jugar. no és igual si t'ho expliquen que si ho fas. <br /><br />bona nit, pereirunanoreply@blogger.com