tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post2398798215783448642..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: bandera rojamiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-48593093574510673172010-10-14T01:07:04.641+02:002010-10-14T01:07:04.641+02:00L'atracció del perill, A. Desafiar el perill é...L'atracció del perill, A. Desafiar el perill és una forma de sentir-se viu. I comparteixo el teu neguit: aquests dies vaig veure una imatge per la tele d'un pare amb el nen al coll amb les onades que els llepaven: insensat! <br />Les de Barcelona que vaig veure eren una mica d'anar per casa.<br />Gràcies epr fer.me sentir la mar que veus. Teníem pensat pujar, però al final vam decidir que ja trobaríem un moment millor.<br /><br />A mi tammé em fa respecte, clidice, tot i que al mateix temps em fascina. Tot i així, continua preferint la terra, l'entenc més.<br /><br />Dona, Arare, gairebé sempre faig fotos en llocs públics i sense ànim de lucre. A vegades fins i tot em surten mig bé :-)<br /><br /><br />Segur, fenix, però a mi m'agrada deixar-me anar a certa distància o ben a la vora de terra en dies de calma. Nado fatal. Ara, contemplar-lo una estona vivifica.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-86974469472968424272010-10-13T17:52:54.632+02:002010-10-13T17:52:54.632+02:00El mar es increíble, emprenyat o en calma, parla p...El mar es increíble, emprenyat o en calma, parla per si mateix i si et deixas anar, és una de les millors sensacions que hi han. Hi es trova a faltar.Ferranhttps://www.blogger.com/profile/17260348677374077530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-80615820196895072202010-10-13T14:17:28.326+02:002010-10-13T14:17:28.326+02:00un dia et trencaran la cara (i la màquina) hehehe....un dia et trencaran la cara (i la màquina) hehehe... perquè no demanes permís per fotografiar, oi que no? catxisssssssss!!! <br /><br />;)<br /><br />boniques fotos!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-4952944233638437802010-10-13T11:33:24.706+02:002010-10-13T11:33:24.706+02:00a mi el mar em fa basarda, serà massa adn de terra...a mi el mar em fa basarda, serà massa adn de terra endins que m'impedeix comprendre la necessitat d'un safareig tan gran :( i si s'emprenya i fa vent encara més, poc que m'hi veuran!Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-19676471836007989432010-10-13T09:22:58.022+02:002010-10-13T09:22:58.022+02:00No acabo d´entendre aquesta mena d´atracció fatal ...No acabo d´entendre aquesta mena d´atracció fatal que tenen algunes persones pel mar quan està emprenyat. I mira que m´agrada contemplar-lo però de lluny i amb respecte. Un dia de la setmana passada quan tot just començava la llevantada me´n feia creus de la imprudència d´una família saltant les roques mentre les onades rebotien escuma a tort i a dret. Tots , els pares i tres o quatre nens que no devien passar dels dotze anys. Realment hi ha necessitat haven-t´hi com hi ha camins de ronda i miradors enlairats?<br />Llavors corre-m´hi tots a lamentar-nos...<br />Amb "lo maco" que és mirar-s´ho de lluny. Avui el mar te colors de tardor, és verd i prop dels rius i rieres té el color de la terra.PShttps://www.blogger.com/profile/02613217177182800168noreply@blogger.com