tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post2470245780395678434..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: músiques velles o antigues?miquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-24573315781179478122009-10-31T02:44:13.764+01:002009-10-31T02:44:13.764+01:00És molt possible que fos una altra, Júlia, tu ets ...És molt possible que fos una altra, Júlia, tu ets l'experta :-) El cert és que no hi va haver peli, llàstima.<br />En Charlot, sempre l'hem tingut present, però en canvi la Meller (t'havia dit que la meva mare és diu de nom i primer cognom -li ve de l'Aragó- com ella? Sempre li fem broma)va tenir uns anys molt difícils i no sé si ara se la valora prou, en això els francesos (cas Mistinguett) en porten molt avantatge, ja se sap.<br />Sobre aquella època, m'agrada llegir les teves reconstruccions i les teves evocacions de joveneta (quan ens veiem et demanaré alguna cançó ;-)<br /><br />Només lectures i evocacions, Clidice, en aquest ordre. Però estan bé, no?<br /><br />Ostres, iruna, no me'n recordo; la memòria immediata cada cop em falla més, hi tornaré a passar.<br />Sí que és una escena emotiva, en Charlot tenia aquest do.<br />M'agrada aquesta història de la teva experiència de la quatidianitat que arriba a convertir-se en un punt de referència que l'altra persona mai no sabrà. Quants encontres dels quals només un dels dos n'és conscient!<br />Una abraçada, iruna!<br /><br />Bé, bé, Sani! No acabava de saber perquè havia escrit això i segurament té a veure amb aquest ambient tardoral que no acaba d'esclatar. Ara (potser demà), passaré per la cançó que suggerixes.<br />L'ambient social no fa plorar, fa ràbia i tantes altres coses que adrenalinen el cos que espero un moment de calma per parlar-ne, o no. De nit, a casa, dia passat, un somriure, sí.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-1035540717001558892009-10-31T02:05:31.444+01:002009-10-31T02:05:31.444+01:00Que fins que esteu, La Júlia i tu, tu i laJúlia .....Que fins que esteu, La Júlia i tu, tu i laJúlia ... amb aquest "toc retro" de Meller i Charlot que tant s'escau per aquestes dates, amb castanyes, panellets, moscatell i cava, fulles seques i crisantems...<br /><br />M'apunto a la vostres melodies tardorals –no us hi enfadeu pas si no esteu d’acord amb el terme- deixant-vos un enllaç a una cançó preciosa per al meu gust- <a href="http://www.youtube.com/watch?v=EXUYO7NpcEU" rel="nofollow"> <b>Smile</b></a><br /> <br />Això, somriguem , atès que l’ambient social ambient no dona per riure gaire. Més val somriure que plorar ;-)Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/04629523395145381010noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-83343345065404972082009-10-31T01:54:29.650+01:002009-10-31T01:54:29.650+01:00L'autor ha eliminat aquest comentari.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/04629523395145381010noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-50587855375784114852009-10-30T13:49:33.004+01:002009-10-30T13:49:33.004+01:00pere...
lo primer vídeo que has posat... recordav...pere...<br /><br />lo primer vídeo que has posat... recordava haver-lo portat als camins, però no amb esta música sinó amb una cançó del franco battiato, "il cielo in una stanza"... va ser el dia de sant jordi de l'any passat, quan l'aicard va regalar-li una rosa roja feta a mà a l'èrica, qui era allavons la seua nòvia.<br /><br />l'escena de la pel·lícula és preciosa. me va emocionar molt.<br /><br />d'això que ha dit la júlia, que la primera persona a qui va sentir cantar la violetera va ser sa mare... m'ha fet recordar una veu que jo sentia des del pati de llums on vivíem abans... una dona a qui mai vaig vore (o que si alguna vegada l'he vista, no he sapigut que era aquella veu) cantava d'una manera... amb esta entonació tan diferent i especial, més aguda. m'agradava escoltar-la i imaginava que devia ser una dona gran mentre rentava roba o l'estenia o trafegava per la terrassa o per la cuina... i sempre m'al·lucinava aquella veu, com "antiga" :)<br /><br />una abraçada, pereirunanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-51071140135499757662009-10-30T10:57:33.069+01:002009-10-30T10:57:33.069+01:00Curiós viatge que acabo de fer per terres del tot ...Curiós viatge que acabo de fer per terres del tot desconegudes per mi. Gràcies :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-56053148946618042892009-10-30T06:55:58.479+01:002009-10-30T06:55:58.479+01:00No va ser aquesta, crec, la peli que Charlot volia...No va ser aquesta, crec, la peli que Charlot volia fer amb Meller, de fet no és que Meller no vulgués, en aquella època tenia molts més contractes i en Charlot no era tan conegut com ara.<br /><br />Una gran història, la de la Meller. I també la d'en Charlot. Sobre la Mistinguette, va fer història, i va tenir grans amors amb Chevalier, que després va ser col·laboracionista però a qui van perdonar perquè a França són així. <br /><br />Em fascina tota aquella època.<br /><br />La Violetera la vaig sentir cantar, abans que a ningú, a la meva mare, i després a la Montiel que va recuperar el cuplé a la seva manera i amb un èxit impressionant i que encara em sorprèn, totes les nenes del cole cantàvem cuplets, en el 58.<br /><br />Per cert, no sempre sortia tan tapadeta.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.com