tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post4568615952436574626..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: Horacianes (i IV): l'epílegmiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-12495043534205846912008-10-31T01:40:00.000+01:002008-10-31T01:40:00.000+01:00Molt bona relació d'estímuls, Manel. Si ja devia s...Molt bona relació d'estímuls, Manel. Si ja devia ser això. Després el temps passa tan ràpid...!miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-24986508252908360402008-10-30T11:43:00.000+01:002008-10-30T11:43:00.000+01:00Ui! 1888, del temps de la picor. Sí. Ara que ho di...Ui! 1888, del temps de la picor. Sí. Ara que ho dius, en Guimerà estrenava Mar i cel. Si. El mar, això, això. Va ser quan la Daisy va veure per primer cop el mar. Sí. El setciències del seu pare li va dir que no, que era el Golf de Mèxic. Sí. Era molt menuda. I tant. La Daisy li va demanar si podia tocar l’aigua del mar amb la mà, fixa’t. T’ho asseguro. És com si ho hagués vist avui mateix, o potser ho he somiat? Ves a saber, fa tant temps. Sí. La Daisy no devia tenir més de dotze anys, potser.Anonymousnoreply@blogger.com