tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post6291499420711259341..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: els diumenges, sardanes (2)miquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-7895462925698731142013-05-20T01:37:19.000+02:002013-05-20T01:37:19.000+02:00Estic tan completament d'acord amb el que dius...Estic tan completament d'acord amb el que dius, A., encara que jo no estic segur que sigui malalt d'en Bou, que m'hagués agradat afegir-ho al post. Quant a les anacronies de la lletra, que també tens raó, i bé que ho penso, només cal canviar-la una mica per trobar una història de cada dia i de qualsevol temps: la Rosa ho ha fet al final, com tu has detectat i tots sabem encara que no sempre ho pensem.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-28778838297541768092013-05-19T11:06:49.676+02:002013-05-19T11:06:49.676+02:00Llevantina és una sardana, al meu parer, que prime...Llevantina és una sardana, al meu parer, que primerament t´entra pel compas i la melodia i s´et fica ben endins (potser només ens passa als malalts de Bou, no ens enganyem...) Llavors escoltes la lletra i ja notes que hi ha algun tret d´un altre temps una mica anacrònic, però és tal el sentiment de la música que també et fas teva la lletra.<br />M´ha semblat que quan més sentiment hi ha posat la Rosa Pou és cap al final, quan hi ha un canvi de ritme molt acusat, més o menys quan el compàs fa aixecar la plaça de la vila ;-)<br /><br />ai!<br />PShttps://www.blogger.com/profile/02613217177182800168noreply@blogger.com