tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post8008614565888082217..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: un altre novembre que s'acabamiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-23728053325218001192008-11-29T02:03:00.000+01:002008-11-29T02:03:00.000+01:00Ei, Lola, m'alegra que hagis recuperat imatges i r...Ei, Lola, m'alegra que hagis recuperat imatges i records. A tu t'agraeixo que m'hagis fet conèixer la Conxita. Espero que algun dia ens parlaràs de totes aquestes històries que ara només insinues... i et respondràs preguntes, si és que cal.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-43627518120742837292008-11-28T09:38:00.000+01:002008-11-28T09:38:00.000+01:00La Lola m'ha impressionat amb aquestes coneixences...La Lola m'ha impressionat amb aquestes coneixences, quina enveja.<BR/><BR/>Per cert, no sabia això del cagalàstics, és un greuge que s'atribuís a tants senyors, per cert.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-86062859702470008452008-11-28T08:33:00.000+01:002008-11-28T08:33:00.000+01:00Coi, Pere, t'he de fer un monument: a la pàgina de...Coi, Pere, t'he de fer un monument: a la pàgina del PEN (efectivament molt bona): ma mare en primer pla, la tieta Ramona (la meva segona mare, les dues famílies vivíem juntes) rient com una ximpleta, darrere (Presentació d'"Aigua tèrbola" a la Catalònia).<BR/>Més avall, a una presentació de la Bertrana, ma mare al costat de l'Aurora, tot i que no se la veu gaire, és ella.<BR/>Sembla la ressurecció, dels morts no, però sí de les sevs ombres.<BR/>Gràcies per donar-me ocasió de recuperar l'atmosfera d'aquells temps.<BR/>Que et regalin un poema per la primera comunió... Imprimeix caràcter, no sé si per bé o per mal, potser algun dia ho esbrinaré, però és la pregunta del milió.lolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-77354095380739639632008-11-28T00:34:00.000+01:002008-11-28T00:34:00.000+01:00No només poc conegudes, Júlia, sinó amb obra inèdi...No només poc conegudes, Júlia, sinó amb obra inèdita que mai ens arribarà. Tu ho saps molt bé.<BR/><BR/>Quan dius que parles per tu, et refereixes als teux poemes, Montse? Ai! No creguis, jo tampoc no coneixia la Conxita. Llàstima, si.<BR/>Res, Montse, que el novembre s'acaba, ja ho sé, i passa el temps, però sempre retorna, ni que sigui un moment. És inevitable. Gràcies pels ànims.<BR/><BR/>És així, Lola, a mi em queda la mare. Tens raó, queden els joves,i els de la mateixa generació, però la pèrdua de la infantesa o de la joventut pesa, de tant en tant.<BR/>Gràcies pels regals. Quin privilegi assistir a la construcció del cagalàstic, pel que dius, de lenta elaboració.<BR/>He buscat al Google informació sobre la Conxita i el més interessant és una pàgina que li van dedicar els del Pen.<BR/>Com m'hagués agradat tenir -potser més ara que aleshores- un regal de comunió com el teu. Guarda'l bé.<BR/><BR/>És bonic compartir versos bonics, oi, SU?miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-44098397391677461162008-11-27T17:32:00.000+01:002008-11-27T17:32:00.000+01:00Gràcies Pere! (i gràcies Lola), per compartir aque...Gràcies Pere! (i gràcies Lola), per compartir aquests poemes!!!<BR/><BR/>SUSUhttps://www.blogger.com/profile/16247256508129811828noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-27644087059424029892008-11-27T09:30:00.000+01:002008-11-27T09:30:00.000+01:00M'has emocionat, amb els morts. De la meva infànci...M'has emocionat, amb els morts. De la meva infància, els meus Nadals per entendre'ns, no em queda ningú; és un buit terrible. Sort del futur, del nostre encara i, sobretot, de la quitxalla que creix: fills, nebots...<BR/><BR/>Dues confidències com a regal: La Conxita (així li deien les amigues; la meva mare l'estimava moltíssim) és l'autora (ara ja es pot dir) d'una auca cèlebre de l'agonia i mort del "Cagalàstics"; atribuïda a molts poetes, per exemple Pere Quart.<BR/>Durant l'agonia de Franco, la Conxita venia a casa a prendre cafè un o dos cops a la setmana i ens portava una estrofa feta. Encara recordo les rialles.<BR/><BR/>Un poema inèdit, dedicat a mi, el dia de la Primera Comunió:<BR/><BR/>"Avui que tot és blanc, flor, ciri i taula<BR/>i sembla una magnòlia el teu vestit,<BR/>voldries que fós blanca la paraula,<BR/>el cor, el pensament i l'esperit.<BR/><BR/>Avui diràs: "Amic, has vist el cel?<BR/>És blanc com jo. S'ha fos la nota blava.<BR/>Em vols? Sóc lliri, escuma, neu, estel...<BR/>I ell et dirà: "Amiga, t'espereva!"<BR/><BR/>Ah, la Conxita, a part, d'escriptora, era mestra. I també pintava!lolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-79711908365362396722008-11-27T08:38:00.000+01:002008-11-27T08:38:00.000+01:00més que poc conegudes, totalment desconegudes, dir...més que poc conegudes, totalment desconegudes, diria jo. I parlo per mi. Llàstima.<BR/><BR/>Em queda molt per aprendre!<BR/><BR/>Amunt els cors, Pere! que novembre ja s'acaba i desembre el tenim aquí, trucant a la porta!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-19298358594493529182008-11-27T07:37:00.000+01:002008-11-27T07:37:00.000+01:00Quantes poetesses bones poc conegudes, ai!!!Quantes poetesses bones poc conegudes, ai!!!Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.com