tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post8835013211508238292..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d'Estudiants de Catalunyamiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-50653981672681693902013-07-09T07:40:12.331+02:002013-07-09T07:40:12.331+02:00Sens dubte una residència universitària amb molta ...Sens dubte una residència universitària amb molta història, on han realitzat els seus estudis persones rellevants. Salutacions.residències universitàrieshttp://www.residenciasarria.com/ca/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-11640234781887410252013-03-08T02:15:35.783+01:002013-03-08T02:15:35.783+01:00Jo no tinc tan clara com tu aquesta escalada en po...Jo no tinc tan clara com tu aquesta escalada en poc temps, però sí que he notat aquesat dependència que va substituint molts altres elements de relació. És curiós el que dius de la duplicitat d'acció, ho ha vist, però no hi havia pensat, és ben bé com dius: dues coses al mateix temps, una sempre amb el mòbil, l'altra amb qui sigui i com sigui.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-28983223018921139672013-03-07T23:01:51.086+01:002013-03-07T23:01:51.086+01:00m'impressiona esta omnipresència dels "mi...m'impressiona esta omnipresència dels "misteris que desvetllen els mòbils" a tot arreu i que claven les mirades a les petites pantalletes. <br /><br />l'última vegada que vaig entrar en un bar, al costat tenia un grup de cinc persones (més grans que jo i que semblaven un grup d'amics i amigues), i va haver un moment que els cinc estaven pendents cadascú del seu mòbil i fent anar els polzes a tota velocitat, mentre al mateix temps parlaven com si estiguessen mirant-se als ulls, però sense. <br /><br />avui, a l'hospital, també m'ha sorprès trobar molta més gent, petits i grans, mirant pantalles. fa uns mesos, molts xiquets s'ajuntaven a la taula i pintaven en papers o jugaven amb trencaclosques, o arrossegant les cadiretes..., mentre els grans conversaven, o llegien llibres i diaris, o simplement miràvem les mussaranyes i al voltant. <br /><br />sembla que tot ha corregut molt en poc temps. <br /><br />quina alegria i quina emoció, miquel, poder "fer cantonades" :)<br /><br />irunahttps://www.blogger.com/profile/04654053960161205739noreply@blogger.com