tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post9159018220556700812..comments2024-01-22T01:22:23.358+01:00Comments on saragatona: Artur Bladé i Desumvilamiquelhttp://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-6950360026765972812007-03-06T01:40:00.000+01:002007-03-06T01:40:00.000+01:00Potseer hi ha alguns factors que expliquen aquest ...Potseer hi ha alguns factors que expliquen aquest oblit: el territori d'origen i l'autodidactisme, un tipus de literatura que han conreat altres escriptors més ben "relacionats"... Dubto que la seva obra tingui ara gaire difusió, tot i que en alguns aspectes és única.<BR/><BR/>M'agrada que t'agradi, xurri. Una de les característiques de bona part de l'obra és que és directament sincera i relaxant -i suggerent-, característica molt apreciable per alguns en aquest temps.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-75259941985974351122007-03-05T18:25:00.000+01:002007-03-05T18:25:00.000+01:00És maco el fragment; fa sentir enyorança de quelco...És maco el fragment; fa sentir enyorança de quelcom que no conec, en realitat.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-691321626917343272007-03-04T07:27:00.000+01:002007-03-04T07:27:00.000+01:00No entenc massa l'oblit que s'ha estès durant anys...No entenc massa l'oblit que s'ha estès durant anys damunt d'aquest autor a molts nivells, populars i més 'cultureta'(només cal mirar la Història de la Literatura Catalana). Suposo que els seixanta i setanta ja comptaven amb uns noms al prestatget -com deia Calders- i la resta s'han d'anar descobrint. Malauradament a casa nostra passa molt, això. I no sempre els homenatges comporten una major difussió de l'obra. Esperem que no sigui així en aquest cas.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-46853716774844016192007-03-04T02:26:00.000+01:002007-03-04T02:26:00.000+01:00Benvingut de nou, ramon, a la vida dels blocs i a ...Benvingut de nou, ramon, a la vida dels blocs i a aquest paisatge i a aquesta terra que compartim, encara que jo a la boira que recordo que baixava i que ja m'és estranya li digui emburgada i al vent, vent de dalt. Ben cert, és recorda allò que s'estima, i tu i jo compartim records. La meva memòria és, puc dirt'ho?, com la teva.<BR/><BR/>Bona matinada, jaka.<BR/>Per mi, Bladé, també era un escriptor desconegut, malgrat ser tan proper, del qual, deixant de banda els aspectes sentimentals de veïnatge territorial, crec que cal llegir el que va escriure per més d'una raó que ara no esmentaré.<BR/>No cal dir-te que et seguiré en tot allò que diguis sobre ell en el teu bloc i que ja m'agraria fer la seva "ruta" .<BR/>Et torno una abraçada ben forta -i no et demano permís- i el que tu em dius t'ho dic a tu. La lluna ja torna a ser plena, com tu i jo mentre poguem ;-)miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-8753094160645924372007-03-04T00:00:00.000+01:002007-03-04T00:00:00.000+01:00Bona nit Pere, M’agrada molt aquest boci d’escrit ...Bona nit Pere, <BR/>M’agrada molt aquest boci d’escrit que has posat del Artur Bladé, per mi va ser un escriptor desconegut fins fa un parell d’anys que el vaig “descobrir” a rel d’una ruta literària que li van dedicar aquí a Tarragona, la ruta va comptar amb la presencia d’un fill seu i va ser molt interessant passar per llocs on va viure i també llocs on solia reunir-se amb els seus amics. <BR/>Actualment crec que s’estan preparant alguns actes per el any del Centenari, que per descomptat si puc assistiré. Tinc pendent llegir-lo molt mes, el poc que he llegit m’ha entusiasmat. <BR/>Crec que per aquest indret d’andròmines que es el meu ordinador tinc algunes fotos de la Ruta, si les trobo les posaré al Bloc.<BR/>Amb el teu permís et faig una abraçada i espero que aquest Bloc tan fantàstic que tens no faci mai el que està fent la lluna en aquests moments.<BR/>Bon diumenge !!! =;)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13094151.post-83037076071886720892007-03-03T13:54:00.000+01:002007-03-03T13:54:00.000+01:00"només es recorda allò que s'estima" i avui parles..."només es recorda allò que s'estima" i avui parles de coses que em són molt properes. I no ho dic pel Bladé i Desumvila, que un de a prop també pot ser un desconegut; ho dic pel paisatge de que tu i ell parleu, que aquest sí que m'és a prop, sentimentalment i física. Si reculo molt en el temps, malgrat la proximitat dels paisatges, "la mica de boira que puja del riu" a mi em quedava a l'altra banda de la serralada. El que m'és del tot present, la imatge del cru hivern que marcava la lentíssima i crua infantesa, és sens dubte el seré (el seu cers) i la "broma del riu" tostemps ajaguda per sobre de les carenes de la Mola, l'Argentera i el contraforts dels Castillejos, a l'Arbolí. Una broma del riu que s'escampava damunt d'elles com un vel mortuori. Ara em reverdeix la memòria, ves!Anonymousnoreply@blogger.com