la censura dels pirates (del Carib?)

Amb una certa freqüència afegeixo vídeos als posts, a vegades amb la finalitat de complementar al que escric, a vegades com a element preferent. A vegades són vídeos dels quals sóc l'autor, altres cops els trobo a internet, però també pot ser que siguin una barreja d'autories.

El dia que vaig -vam- celebrar els quatre gols del Barça, la meua intenció no era posar únicament les pilotes, sinó que havia gravat de TV3 set minut del partit, els gols inclosos, i de les reaccions posteriors; amb aquest material i un petit afegitó vaig arrodonir unes imatges que pretenien crear una mica de complicitat amb els aficionats que passen per aquí. Vaig pujar el vídeo a You Tube amb la intenció d'incloure'l posteriorment al blog i immediatament vaig rebre un correu que m'advertia que les imatges constituïen una transgressió als drets de... Vaig fer una sèrie d'al·legacions i els de You Tube me les van acceptar, però al cap d'unes hores vaig rebre un altre correu en què m'advertien que res de res, i no només això, sinó que em van bloquejar el compte i em van amenaçar amb l'eliminació de tots els vídeos que tenia. La condició per evitar el càstig era esborrar el vídeo i mira-ne un de seu que deixo més avall. Vaig fer el que em demanaven i ja tinc la meua situació momentàniament normalitzada, encara que, com tots els qui han estat considerats culpables, imagino que la condemna pesarà en el meu futur historial.

El que més em preocupa és la meua insensibilitat davant d'aquest cas de pirateria, em mortifica el fet que no m'acabo de trobar culpable. A qui perjudicava que agafés unes quantes imatges d'un partit de futbol emès per una cadena pública que havien vist milions de persones per tal de compartir-lo aquí sense cap ànim de lucre. És que la meua acció -recordo que només era un fragment- no contribuïa, en darrer terme, a donar publicitat a un esdeveniment i a tots els qui hi van participar? És que...? Se m'escapa -no del tot, ho confesso- quin és el meu delicte i em temo que ens trobem en un món... deixo per més endavant aquesta reflexió.

Com que és dissabte i la gent té temps, faig una proposta a veure si algú encerta la resposta (o respostes). Els drets de quin autor vulnerava el meu vídeo, segons You Tube? (els encerts indicaran la comprensió de com funciona el món actualment, i sempre):

1. Del Barça
2. De Messi
3. Del Madrid (per allò que si algú veia un resum s'adonaria de la diferència abismal entre els equips; per cert, voleu dir que no hi ha hagut trampa en el sorteig d'avui?)
4. Del Milan
5. De la UEFA
6. De TV3

Si teniu curiositat per veure el vídeo que em van fer empassar i no domineu l'anglès, cliqueu a la part inferior dreta per activar els subtítols en català.

de mides i mesures

Diuen que Llull va escriure més de 300 llibres, alguns força gruixuts. No sé si ell o els seus editors (qui els hi editava?) van fer gaire negoci amb tantes pàgines. A casa tinc uns quants llibres de Llull, però no em queda clar qui percep els dret s d'autor. Agafo un llibre seu a l'atzar i veig que hi ha tres copyright: el de l'editorial, el de l'autora de la introducció i l'editorial belga sobre el text llatí. I els hereus de Llull, que no cobren res? Qui són els hereus de Llull? Se tan poca cosa sobre tot plegat que més val que no continuï. L'únic que em queda clar és que no puc copiar les pàgines del llibre de Llull que vaig comprar perquè algú em pot demandar, a mi, que moralment em sento molt proper a Llull en alguns aspectes i de tant en tant mostro l'admiració que li tinc.


Recordeu la novel·la de Ray Bradbury, que més tard Truffaut va portar al cinema, titulada Fahrenheit 451? Descriu un món en què el govern decideix que el llibres s'han de cremar perquè, entre altres coses, provoquen la infelicitat i que els homes es distreguin massa i tinguin poca cura de la seva feina. Recordeu els homes-llibre que tenien per missió memoritzar una obra per poder transmetre'-la quan fos convenient i per tornar-la a editar quan arribessin temps millors? Penseu que els homes-llibre haurien de tenir un copyright i que se'ls hauria de reconèixer el seu paper de transmissors? Quins percentatge sobre els guanys totals haurien de tenir arribats els temps de claror? Algun home-llibre hauria de tenir dret a recitar fragments de l'obra memoritzada per una altre home-llibre? Se m'acut un conte sobre el tema, però suposo que abans hauria de consultar amb Bradbury.

Recordeu les vegades que heu deixat un llibre a algú, perquè us l'ha demanat o perquè vosaltres pensàveu que li agradaria llegir-lo? I la ràbia que us fa que no us l'hagi tornat? És clar que potser vosaltres en teniu uns quants que algun dia us van prestar i que ara descansen, potser ignorats, en qui sap quin prestatge de casa vostra. Us va semblar moralment condemnatori el fet de deixar el llibre? I que us el deixessin? Penseu que hi ha algun escriptor, dels que es guanya la vida, més o menys, amb les seues ficcions que mai no hagi deixat un llibre no escrit per ella a algun amic o conegut? O que no li hagin deixat algun llibre?

Ahir em vaig trobar un company que entra algunes vegades en el meu bloc que em va dir que ara que tinc temps podria dedicar-me a escriure. La meu resposta immediata i poc meditada va consistir a recordar-li que jo ja escrivia gairebé cada dia, però ell es referia a coses de més envergadura, potser alguna novel·la, alguna cosa consistent. Li vaig aclarir que honradament -com em disgusta fer servir la paraula honra o que la facin servir- pensava que no tenia la capacitat ni la paciència per fer res que tingués cap interès, ni tan sols la imaginació o la concentració per fer un conte. Avui en deixo una prova aquí: tres paràgraf que em podrien servir per filar uns història sense cap més resultat que una prosa dispersa. I això que ja se m'havia acudit un títol revisable: El que importa és la quantitat. Que una cosa es deixar un llibre, o un disc o una pel·lícula a un amic i una altra es penjar l'obra a Internet amb l'excusa que tots som germans, que ja ho deien no se sap quins versets de la Bíblia, un altre llibre que no para d'editar-se i que, segons em consta, no produeix drets d'autor als hereus de qui el van escriure.

Com que avui es diumenge, i per alegrar una mica els post, se m'ha acudit que podria afegir una mica de música -es pot escoltar mentre es llegeix. Ahir em vaig baixar 55 CD d'Strauss, un total de 7,77 GB que encara he d'ordenar. La seua música -no crec que sigui a partir de les pel·lícules de Sissí o de 2001-, sovint reiterativa, sempre m'ha semblat una barreja perfecta de terra i cel; cel en el sentit còsmic, d'imaginar-se les voltes harmòniques i eternes dels puntets de llum del firmament sempre en perill de col·lisió -ara m'acosto, ara m'allunyo... ai!- que deuen il·luminar planetes menys galdosos que el nostre, que a mi, no ho nego, ja m'està bé. Trio a l'atzar: