Em calço les sabatilles amb el sensor al peu esquerre. Com que sóc un admirador de l'incomprès Reixach, i, la veritat, córrer també és una vulgaritat, començo el meu passeig que em porta a la Rambla, al carrer de Ferran, a la plaça de Sant Jaume, al carrer de la Llibreteria, al carrer Freneria (ha plegat l'amic Selvaggio o he arribat massa tard?), M'aturo una estona a l'estanc de la plaça de la Catedral. Continuo amunt, de tornada. Les botigues anuncien unes rebaixes mai vistes. A la llibreria Jaimes, del passeig de Gràcia, supervivent emèrita, li deuen quedar encara cinc minuts de venda. A Barcelona cada vegada queden menys llibreries singulars, cosa que no vol dir, evidentment, que és venguin menys llibres, però és una pena la uniformitat que malgrat les aparences senyoreja la ciutat dels llibres. Les flors de Navarro, al carrer València, no noten els canvis, però tampoc no fan cap olor. Ja a la vora de casa, el mussol dels antics rètols Roura, després de molt de temps indiferent, em fa l'ullet; li ho agraeixo, però me'l miro amb excepticisme.
L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
Una de Robert Redford
Fa 4 hores