Escriu Josep Maria Ruiz Simon sobre la
idealització de Ramon Llull convertit per alguns en model de diàleg
interreligiós. L'article (el podeu llegir aquí) em sembla molt
interessant i només veig un inconvenient en la proposta final:
llegir Llull amb sentit històric. Quanta gent té els coneixements
històrics necessaris, prou precisos -potser no cal excessiva
precisió, és veritat-, per fer aquest exercici de lectura? Sigui
com sigui, com a mínim cal no oblidar que Llull no és una autor
d'ahir sinó, com a mínim, d'abans d'ahir. Esclar que els lectors de
Llull, són i seran, no ens enganyem, escassos, amb Any o sense, amb
proximitat o amb distanciament.
Quant als objectius de Llull després
de la seua conversió, queden molt clars, sovint reiterats i fàcils
de resumir: convertir infidels, és a dir, tots els qui no són
cristians.
Un exemple il·lustratiu i inequívoc
-on, a més, s'especifica el paper de l'església i de la noblesa en
l'assumpte- es pot llegir al principi del capítol segon del Llibre
de l'orde de cavalleria:
Ofici
de cavaller és mantenir e defendre la sancta fe catòlica, per la
qual Déu lo pare tramès son Fill pendre carn en la verge gloriosa
nostra dona Sancta Maria, e per la fe a honrar e a muntiplicar soferí
en est món molts treballs e moltes hontes e greu mort. On enaixí
con nostro senyor Déus ha elets clergues per mantenir la sancta fe
ab escriptures e ab provacions necessàries, preïcant aquella als
infeels ab tan gran caritat que la mort sia a ells desirable, enaixí
lo Déu de glòria ha elets cavallers qui per força d'armes vencen e
apoderen los infeels qui cada dia punyen en lo destruïment de la
Sancta Esgleia. On, per açó Déus té honrats en est món e en
l'altre aitals cavallers qui són mantenidors e defenedors de l'ofici
de Déu e de la fe per la qual nos havem a salvar.
