inanitats (VI)

Aquests dies vaig escàs de temps, del temps lent, que alguns dirien avorrit, que m’agrada gaudir. Ho noto en els meus darrers posts, precipitats, que responen a la dèria d’escriure alguna cosa cada dia. Avui decideixo no dir res. Em planto. Em limito a recuperar una imatge i unes línies, no sé si de parèntesi o de continuïtat.

La llevantada
fa camins de petxines

sobre l’arena.