saragatona
25.3.19

històries de la tele (la nostra)

›
Dissabte: Miro i escolto l'entrevista a Corbacho. Al final em decep que no li hagin preguntat per què, a les municipals, prefereix ...
2 comentaris:
8.3.19

binomis, trinomis, i potser altres polinomis

›
Mai no he estat partidari del maniqueisme dels binomis ni els he entès: negre-blanc, home-dona, policia nacional-guàrdia civil... Entre u...
2 comentaris:
1.2.19

represa en color i blanc i negre

›
El canvi d'any em va agafar llegint L'herència , de Pla. La novel·la (?), segurament la més desgavellada de les tres (?) que va es...
4 comentaris:
2.11.18

novembre

›
Si pogués oblidar que feliç que vaig ser, recordar ara la tristor seria un disgust suportable. Però el record de la Floració fa e...
7 comentaris:
23.10.18

músiques de final d'un estiu llarguíssim i d'opereta amb inici de tardor tempestuosa

›
Imagino un dissabte al vespre. Barcelona. Algú entra al Liceu, ha anat a veure Candide . En una altre punt de la ciutat, més amunt, més ...
5 comentaris:
29.3.18

tants caps tants barrets, i un barret per a tothom

›
Parlen en alguns partits de divisió, de fragmentació, etc. Tots els partits, i que se'm perdoni l'evidència i la redundància, enc...
6 comentaris:
28.3.18

el sexe dels àngels o tot queda a casa

›
“Serem el vostre infern”, llegeixo, a través de la televisió, en la pancarta d'una manifestant que tallava la N-340 (o era l'auto...
3 comentaris:
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Sobre mi

La meva foto
miquel
Sagitari és signe qui ha la complexió del foc, e és comú, diürnal, masculí, e la sua planeta és Júpiter, e ha dels cors de l’home les cuixes, e ha la regió d’Índia, e és enginyós e artec. Ramon Llull. Tractat d’astronomia.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.