A l’horabaixa,
ombres allargassades.
ombres allargassades.
Qui sap on duen?
P.S.
Jordi Sabater Pi sempre m'ha semblat -parlo en present- un home molt proper, potser perquè, entre altres coses, es dedicava a l'estudi dels primats. Escolto avui algunes de les seves converses i transformo en verbs els seus substantius i els generalitzo: observar, conèixer, estimar, protegir. Què difícil cada acció! Uf, les dues darreres! Crec que ell ho va aconseguir.
Bonic homenatge.
ResponEliminaJo, ahir, també vaig tornar a veure el programa documental.
Fa una 3 anys va venir a Vic a fer una xerrada i vam compartir un sopar amb ell i la veritat és que va ser un plaer, un senyor ple de vitalitat, una estima immensa pels animals, i ja veiem que en podem aprendre moltes coses.
ResponEliminaGràcies pel record
Imma
Fa una 3 anys va venir a Vic a fer una xerrada i vam compartir un sopar amb ell i la veritat és que va ser un plaer, un senyor ple de vitalitat, una estima immensa pels animals, i ja veiem que en podem aprendre moltes coses.
ResponEliminaGràcies pel record
Imma
Gràcies, Trini. Sempre m'ha agradat em Sabater Pi, la seva ortodòxia i la seva heterodòxia.
ResponEliminaHa estat un plaer recordar-lo, ara i en qualsevol altre moment. Penso, Imma, que era un honor i un exemple -contradiccions com tothom- per al país i per als humanns.