2.6.10

res

Jo só l’apòcrif que tu creus insigne!
J. V. Foix. Sol, i de dol

Res, que feia dies que tenia ganes de deixar aquest vers aquí.

4 comentaris:

  1. Bona tarda Pere,
    “De lluny tothom crida: la mar! la mar! ; però en ésser-hi al davant, calla hores i hores.”
    Fa dies que tinc a Foix a la tauleta de nit... m’encanta llegir-lo i llegir-lo.
    Fins aviat,
    :)

    ResponElimina
  2. doncs m'agrada, gràcies :)

    ResponElimina
  3. I bé...ja has quedat ben descansat després de deixar-lo anar?

    Em va costar molt aquest senyor quan feia COU, era un pa de mal rosegar. Ara en canvi, llegir-lo és com un joc, hi ha dies que encara no l´atrapo i n´hi ha d´altres que és un goig.

    ResponElimina
  4. Jo, que aquests dies també l'he anat llegint, m'ho passo cada vegada més bé.
    Fins d'aquí una estona, jaka :-)

    M'agrada que siguis de tant bon conformar, Clidice ;-)

    Dona, A., una mica sí. Ara només em faltarien 13 versos més per completar el sonet, però no m'en sortiria, per incompetència i per pudor.
    Exacte, exacte, ja és això, un joc amb regles i sense en què de vegades quanyes i d'altre no acabes de captar.

    ResponElimina